La malcasada – Grup TORNAVEUS

La cançó d’avui ens parla de la malcasada. És un tema recurrent al cançoner. Una noia jove és casada amb un vell. Sovint per conveniències familiars. Si hi penseu és la mateixa situació que es canta a “Rossinyol que vas a França”. La situació deuria ser freqüent si trobem tantes cançons amb aquesta temàtica. Segurament era una manera de denunciar què podria passar amb aquests casaments, arranjats per sobre de la voluntat de la protagonista.

És una cançó que es cantava per Carnestoltes i aquesta és recollida de l’Escala de la Maria Pellicer. Sovint les cançons de carnestoltes eren cantades per dones, temps de llicències. A les lletres de les cançons s’hi poden trobar situacions en què la dona ha de fer el que li manen i era una manera de posar en relleu el que patia.

Aquí la noia troba una solució -que el vell no li dona- i en ocasió de perdre i retrobar una cabra del ramat, el pastor que la hi ha trobada rep la paga: un petó i una abraçada… i un bon tall de cansalada!, tot plegat a l’ombreta d’un boixet i ja sabem que un arbust com el boix no és gaire alt i si a sobre és “un boixet”, encara menys. La tornada és força explícita: alça l’amor d’un pastoret!

La canten el grup Tornaveus, grup de polifonies tradicionals catalanes. Aquí porta la veu cantant l’Anaís Falcó i l’acompanyen l’Heura Gaya, l’Iris Gayete, l’Ester G. Llop i en Jaume Ayats.

Trobareu tota la informació a: www.tornaveus.cat

El meu pare m’ha casada,
Alça, l’amor d’un puntilló!
El meu pare m’ha casada,
Alça, l’amor d’un puntillet!

a un vell me n’ha donada.
I a l’ombreta d’un boixet
I a l’ombreta d’un boixet
alça l’amor d’un pastoret.

Me n’ha fet guardar les cabres,
vint-i-quatre me n’ha dades.

Som perduda la més maca,
un pastor me l’ha trobada:

– Tu pastor, trona’m la cabra.
– Què me’n donaràs per paga?

– Un petó i una abraçada,
i un bon tall de cansalada…