La màquina d’escriure

ESPAI NÚM. 100

 

La màquina d’escriure és un dels objectes personals emblemàtics que es conserven de Joan Amades en el Fons de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. L’eina, pel folklorista, era essencial per a la redacció dels estudis que publicava. De fet els seriosos problemes de visió que arrossegava des de la infància el van fer trobar, gràcies a l’ús del teclat, un aliat fidel que feia més entenedors els escrits de lletra que redactava. Només cal observar els diversos papers que hi ha en l’arxiu en forma d’apunts de quaderns de camp per comprendre que l’estri mecanogràfic en facilitava la comprensió lectora ja que tenia una cal·ligrafia gairebé de metge.

 

Ara bé, a causa de les mancances visuals, el fet de picar a màquina els treballs tampoc era una garantia rotunda d’èxit. El motiu s’argumenta que en força ocasions, a l’hora de teclejar, s’equivocava de polsador i, com a conseqüència, generava la construcció d’unes frases errònies que calia amb tacte corregir.

 

I, quan sovint això succeïa, entrava en joc la tasca pacient de la secretària i cunyada de l’etnògraf, la Consol Mallofré, que amb el temps fins i tot havia arribat a codificar les pífies. És curiós observar a la vegada que entre els materials originals de l’Amades el rastre equívoc d’aquestes frases que, amb una primera modificació feta al damunt a mà, paraula per paraula, la col·laboradora familiar traduïa per tornar a passar definitivament en net a màquina per anar llavors camí d’impremta.

 

Pel que fa a l’aparell mecànic, que es custodia en les instal·lacions del centre de documentació de la Direcció General, és un model portàtil marca Remington fabricat als Estats Units d’Amèrica i que acompanyava l’escriptor de viatge en les missions en què va participar per l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya conjuntament amb el mestre Joan Tomàs i Parès. De fet hi ha dues d’imatges gràfiques molt difoses de les sortides que fan visible l’artefacte. La primera fou realitzada l’any 1929 mentre recollia a la ciutat de Balaguer materials on apareix el folklorista assegut en una instantània coral utilitzant com a taula improvisada una cadira on tecleja la màquina d’escriure per entrevistar la cantaire Adela Garrofer. I l’altra fotografia fou realitzada el 1931 a la masia de la Cortada, assegut amb l’inseparable músic en companyia, tots dos, de l’informant Josepa Serra de Casanoves, filla d’Olvan i veïna de Santa Maria de Merlès.

 

Hi ha altres còpies realitzades en el domicili particular al carrer de Provença de Barcelona on no hi manca tampoc la Remington. En aquestes ocasions, l’escriptor el trobem acompanyat de la seva muller, Enriqueta Mallofré i, també la germana d’aquesta, la Consol, els quals apareixen enfeinats en el despatx posant per una sessió gràfica que van fer en rebre els cinc volums de l’obra del Costumari Català l’any 1956. Com a curiositat, l’Amades vesteix amb una abrigada bata d’estar per casa, però, lluint corbatí! Cosa que, a la vegada, succeirà de nou en una darrera imatge icònica, on el protagonista està tot sol teclejant l’instrument que sabia tocar i el va acompanyar fins a l’últim dia.

 

 

© de totes les fotos: Fons Amades, DGCPAC