La Mare de Déu està negra

Montserrat és un indret insòlit. El seu relleu singular, la tradició mariana al voltant de la Verge negra i que l’activitat cultural del Monestir exerceixi com un dels gresols de la identitat del país fan d’aquesta muntanya un lloc molt i molt especial.

Carregat de llegendes i històries, algunes sobre la peculiar formació rocosa, d’altres ens parlen d’episodis importants de la nostra història. Algunes volen explicar i donar resposta a la negror de la mare de Déu i és que una Verge negra no la té qualsevol.

De teories sobre aquesta negror n’hi ha moltes. Algunes parlen del fum que es desprèn de les espelmes i que al llarg dels segles han fet la seva feina, convertint aquesta imatge del romànic en la verge bruna. Però també us he de dir que a mi la que més m’agrada és la que recull Joan Amades al llibre “Històries i llegendes de Barcelona” on ens explica el següent:

“Una tradició conta que durant la guerra de Successió, temorosos els monjos de Montserrat que la imatge de la Moreneta no sofrís cap dany per efecte de la guerra, la van portar a Barcelona i van dipositar-la a l’església de Sant Just, on havia tingut la seva primera seu. Després de la caiguda de la Ciutat i quan el rei vencedor Felip V manà cremar pel botxí els furs, llibertats i privilegis de Catalunya, tot Barcelona va omplir-se d’un fumerol persistent que va durar molts dies i que va costar d’esvair. Quan fou dissipat, la gent va adonar-se que la imatge de la Mare de Déu de Montserrat que fins aleshores havia estat blanca i rosada, s’havia ennegrit i enfosquit, i diuen que adolorida no recobrarà el seu color natural fins que la nostra terra hagi recobrat les llibertats perdudes”
Amades, Joan. Històries i llegendes de Barcelona. Volum II pàg. 668. Edicions 62. Barcelona 1984.

Així que ja ho sabeu, i qui sap, potser ben aviat veurem la nostra Verge bruna com es torna blanca…