La més bella de les jotes
que es fan i es desfan

Aquest dissabte, dia 25 de gener, a les 9 de la nit, a la Sala Oriol Martorell de L’Auditori, de Barcelona, i dins el Cicle de Música per a Cobla, es podrà veure LA JOTA+BELLA, un espectacle inclòs també dins el programa del Tradicionàrius d’enguany.

Han passat gairebé nou mesos des que a la Final de La Sardana de l’any celebrada l’11 de maig de l’any passat a Tarragona, es va poder veure un tast d’aquest espectacle en el que intervenen el grup Quico El Cèlio, el Noi i el Mut de Ferreries, l’Esbart Reus Dansa i la cobla Reus Jove i que tinc l’honor de dirigir.

Perquè amb la perspectiva d’aquest any i mig llarg que ha passat des que vam començar a parlar del tema, després d’haver pogut treballar conjuntament i individual amb tots els participants, després de la implicació total de tots ells en el projecte, després de la il·lusió i la professionalitat esmerçada generosament per tothom, només puc considerar-me molt honorat de participar-hi, privilegiat de ser-hi, regalat de poder-ho gaudir. És un veritable plaer. De fet, tots hi estem a gust, tots en gaudim. I això es nota. Ho nota el públic. Jo de vosaltres no m’ho perdria. Poques, tot s’ha de dir, però encara queden entrades. Ja cal que us espavileu.

Però més enllà de la història i de la gestació de l’espectacle, més enllà inclús del seu contingut, no deixa de ser preocupant que s’albirin a l’horitzó poques possibilitats perquè un esforç col·lectiu com el que representa LA JOTA + BELLA, amb grups i actuants provinents de llocs força distants, pugui ser vist i exposat a la totalitat de l’àrea geogràfica que abasta i implica la seva temàtica. Un guió que agermana i reivindica la catalanitat de dues danses com la jota i la sardana (o la sardana i la jota, digueu-ho amb l’ordre que us abelleixi més), fusionant-les i vinculant-les de la manera més senzilla, ajuntant i fusionant la rondalla i la cobla amb naturalitat, hauria de tenir escenaris i expositors a dojo, hauria de poder-se exhibir abastament per tot el principat… I potser serà així. Potser, poc a poc, LA JOTA + BELLA aconseguirà, perpetuant-se en el temps i anar arribant a tothom, com passa amb altres espectacles que pots reviure al cap d’un temps considerable després de la seva concepció  sense que caduquin, conservant la seva frescor i espontaneïtat. Però ara per ara, sembla que pinten bastos.

És clar que estem en temps de crisi, que no hi ha calers enlloc, que l’assistència de públic als teatres i auditoris ha minvat notòriament en els darrers mesos, que els músics han d’anar a taquilla, que sembla que encara ens pujaran l’IVA una miqueta més (quan diuen que no s’ho han plantejat és que ja tenen la llei a punt), que, en definitiva, LA JOTA + BELLA i altres espectacles que demostren la contínua creativitat dels artistes d’aquesta incipient Catalunya lliure, no han triat potser el millor moment per néixer.

Però han nascut. I si del que es tracta és de sobreviure, amb això tots els catalans, tan els del sud com els del nord, hi tenim la ma trencada. I quan molt aviat arribem a grans (no oblideu que la supervivència és un gran adob per la creixença), podrem gaudir de les nostres creacions i dels nostres espectacles amb total normalitat. I aleshores, la jota i la sardana seran encara joves i atractives. El vi i les tradicions milloren amb l’edat.

I a la vegada, seran també més belles que mai.