La morisca (Gerri de la Sal)

Arreu d’Europa es coneixen una serie de danses amb el nom de morisca o amb derivats del mateix, com la moresca a Itàlia, la moresque o morisque a França, la  mourisca a Portugal, o la morris a Anglaterra, si bé es podria dir que només el nom les relaciona amb la nostra.

És possible que totes elles tinguin un origen comú, però tal com coneixem les que ens han arribat, presenten una gran varietat de formes, estructures i aspectes que a vegades les diferencien radicalment.

Així, en els llocs on s’han conservat les tradicions de batalles de moros amb cristians, la Morisca té un caràcter de representació pantomímica amb intervenció de dansa, Això fa que ho puguem associar més aviat amb les nostres comparses o danses de Moros i Cristians, encara vivents i tan arrelades a les terres valencianes. A Itàlia també hi trobem danses amb el nom de Morisca, utilitzada en els segles XVI i XVII per a cloure una festa o representació teatral. A Anglaterra les Morris Dances eren molt populars.

Entre elles n’hi ha una en la qual intervenen bastons (que probablement eren espases amb anterioritat), una dansa de destresa que molt bé podria estar relacionada amb els nostres balls de bastons. Segons la tradició, la Morris Dance fou introduïda a Anglaterra al segle XIV per John of Gaunt, procedent d’Espanya.

La Morisca dansada al Principat, era un ball d’una sola parella, en el qual la balladora era qui duia el pes del ball. Antigament, les bones balladores, per tal de lluir millor la seva habilitat en el punteig, la ballaven sense sabates.

Era dansada el darrer dia de la Festa Major i es ballava diverses vegades. Les set primeres tenien caràcter oficial. La primera era dedicada al Batlle, el qual solia dansar-la amb la Batllessa; la segona la ballava el senyor Rector, sovint amb la Majordoma; i les següents eren dedicades als Fadrins Majors.

Després de l’execució reglamentària d’aquestes Morisques, tothom qui volia podia ballar-ne d’altres, pagant una pesseta per cada una a la cobla de sonadors. No era car, doncs cada Morisca constava de tretze tirades. El jove que desitjava ballar, lliurava l’import de la ballada al Fadrí Major i aquest anava a cercar la noia que ell li indicava i l’acompanyava fins al ballador. Normalment, el ball ja s’havia concertat amb anterioritat i les noies escollides portaven una espècie de tortell de pasta fina, amb el qual obsequiaven el seu ballador, que feia la dansa portant-lo a la mà.

Hi ha una llegenda que ens explica l’origen d’aquesta dansa. Segons es diu, hi havia una reina cristiana de gran bellesa presonera d’un rei moro que n’estava enamorat. La reina, veient que el moro no sabia ballar com els cristians, s’oferí a ensenyar-li una dansa molt bonica i senzilla que, al començament, per tal que n’aprengués bé les evolucions, la feien agafats de la mà. Quan el moro hagué après els moviments del ball, la reina el deixà anar de la ma i començà a evolucionar al seu voltant, allunyant-se una mica però tornant tot seguit. Repetí alguns cops aquesta evolució, allunyant-se cada vegada una mica més, fins que, de sobte, arrencà a córrer cap al lloc on hi havia uns amics d’ella que protegiren la seva fugida disparant les seves armes de foc, aconseguint així alliberar-se del captiveri.

La Morisca és un ball estès pel Pallars Jussà i pel Pallars Sobirà. Les localitats on s’ha recollit aquesta dansa són: Gerri de la Sal, Guàrdia i Gurb.

———————–

Aquest video del Youtube ens mostra la dansa ballada a Gerri de la Sal.