La mort. Costums i creences

La mort. Costums i creences

 

La Mort. Costums i creences ès un llibret que forma part de la col·lecció: Biblioteca de Tradicions Populars, editat per Joan Amades l’any 1935 com a volum XXIII i que l’Associació Cultural Joan Amades reeditaria amb edicions El Mèdol  el 2001 en versió facsímil, amb una introducció de Núria Cavallé on explica que: “Aquesta petita enciclopèdia de costums i creences mortuoris ens ve a confirmar l’ampli espai de la nostra existència que li hem reservat i, encara que ens resultin llunyanes moltes de les pràctiques que s’hi descriuen o, potser, ens provoquin el riure, en som els hereus directes. En definitiva, si intentem ocultar alguna cosa és perquè forma part de les nostres obsessions turmentadores.”

 

La Mort. Costums i Creences

Doncs, amb la voluntat de fer visible algun dels antics costums que recull el folklorista, hi ha el següent on exposa que: “En els bons temps de la vida gremial era costum que els membres del gremi vetllessin el difunt. Aquest era portat a l’església, on restava exposat i on l’anaven a veure els parents i amics. De nit i per torn, o per grau de simpatia, el vetllaven els del mateix ofici o confrares. A la ciutat la cerimònia de l’enterrament revestia escassa importància, car els cementiris eren tocant a les parròquies; l’acte més important era la conducció fins a la parròquia. El cadàver era portat en baiard pels membres del gremi o confrares. Quan fou privat l’enterrament als fossar parroquials, vers el 1820, va ésser fundat a Barcelona el cementiri vell. Quedava molt apartat de la ciutat i portar-hi els difunts a coll resultava pesat, i s’establí una indústria de portadors de difunts. Més tard l’alcaldia resolgué obligar el veïnat a la utilització de cotxes de morts i fou privat el transport a peu. La millora portà un gran renou entre el veïnat, que cregué sacríleg que les persones haguessin d’ésser portades a enterrar per animals. El primer enterrament en cotxe sortí de la parròquia de Sant Cugat del Rec; hi acudí una gran gentada i hom féu comentaris molt vius. Les autoritats temeren que es produís una alteració d’ordre, i ben poc n’hi va mancar. Fou publicat un ventall fent-se ressò del cas i pintant la ruïna ocasionada als portadors de difunts. Per a l’ús obligat dels cotxes regí la següent tarifa: un cotxe d’un cavall, dotze rals per a un cos gran i sis per a un infant; de dos cavalls, cinquanta rals; de quatre cavalls, cent; de sis cavalls, tres-cents i de vuit cavalls, cinc-cents. El primer enterrament en cotxe es féu el 5 de maig de 1836.”