La nineta i el rector
Grup Clau de lluna

Hi ha un seguit de cançons en què els capellans tenen un paper escabrós perseguint noietes o dones casades, alguns cops elles hi estan d’acord i d’altres no tant. Hi ha diversos grups que han enregistrat aquesta cançó. La versió que escoltareu, la canta el grup de la Garrotxa Clau de lluna. La cançó és prou explícita sobre les intencions d’un rector que desitjava una noieta espavilada. La malícia de la noieta és notable per fugir de les urpes del rector.

La majoria de versions no recullen la darrera estrofa. Segurament va ser afegida per algun dels grups que l’ha cantada. Alguna paraula d’aquesta darrera estrofa ens fa sospitar de l’afegitó, però cal dir que hi escau perfectament. Però si algun grup no la canta, no us hi encaparreu, ja ho té això de la cançó tradicional. Quan algú se la fa seva hi afegeix o modifica alguna cosa. És la demostració que la cançó és viva. Us l’hem volgut posar perquè la conegueu.

A vegades s’ha cantat com una havanera i d’altres amb aires de rumbeta. Però les versions a ritme de rumba -més ràpid- són més abundants i de fet sembla que així ha de ser.

Sota d’un roure, de genollons,
hi ha una nineta, collint brancons.
Fresca i alegra la feina fa,
canta que canta, que cantarà.

Mentre collia l’últim brancó
per la roureda baixa el rector,
fresc com un bitxo, gras com un trumfo,
quan és amb ella salta del ruc.

“Jo per tes penes, te’n tiro un vel,
perquè quan moris vagis al cel,
tu has de fer-me, sens remissió,
una abraçada i un gros petó”

“Jo una abraçada, no li faré,
sinó dos-centes, dos mil també,
però si ve el pare, que mai fa tard,
i ens hi atrapa, Déu nos en guard”

“Pugi a aquest arbre, senyor rector,
per veure el pare si ve o no,
que si acàs ve, que mai fa tard
i ens hi atrapa, Déu nos en guard”

Mentre pujava, ell tot feixuc,
ella d’un brinco s’enfila al ruc,
i es queda el pobre, senyor rector,
sense abraçada, ruc ni petó,

“Però on et pensaves fotut pelluc
a la talpera ficar-hi el cuc”
I es queda el pobre senyor rector,
sense follada, ruc, ni petó”

Canten: Clau de lluna.
OBERTURA – Música Global Discogràfica 22296/03 – 1996

Si en voleu una altra versió: