Sant Joan
Curs de l’any: Sant Joan, “A la nit de sant Joan”, Pepeta Pruna, Arenys de Munt (Maresme) i “Era Lauaria” Les (Val d’Aran).
La festa de Sant Joan, i en concret la nit del 23 al 24 de juny, és la celebració del solstici d’estiu i, per tant, és una festa que recorda els rituals agraris de la fertilitat. Les fogueres són l’element més rellevant d’aquesta nit no solament pel simbolisme de perllongar la llum del dia en la nit més curta de l’any, sinó també pel sentit de purificació; cal que allò que és vell s’immoli en el foc i que creixi allò que és nou.. És una festa al Sol, a la seva llum, a la seva vida, que farà que les plantes creixin sanes i fortes a l’estiu i aportin felicitat a l’home. Per sant Joan acaba el cicle de festes que tenen el foc com a element de celebració (Nadal, Sant Antoni, Pasqua, Sant Isidre, etc.)
El costumisme actual manté viva encara la tradició que els infants i joves organitzin el dies anteriors a sant Joan una capta d’objectes vells per cremar-los a la vetlla de la festa i una capta de diners per sufragar les despeses de les jornades festives. A l’entorn de la foguera que s’encén de nit brollen les cançons, els balls, els salts per damunt del foc amb els seus crits i enrenou festiu. Al Pirineu cal remarcar la tradició de les falles a les comarques aragoneses, a Andorra, al Pallars, a l’Alta Ribagorça i a la Val d’Aran (Era hesta dera crema deth Haro) a les poblacions de Les i Arties.
Aquí presentem dos documents sonors que provenen d’aquesta festa. Un és una cançó l’íncipit de la qual fa al·lusió a aquesta nit (diu “A la nit de sant Joan / n’és una nit molt alegre”). De fet és una cançó que presenta l’estructura de balada amorosa, i el refrany final (Quin pimpollo que n’hi ha”)és comú a altres cançons (exemple: “Jo sóc filla d’un forner”). La informant acaba la cançó amb els crits que feien mentre els joves saltaven per damunt el foc.
“A la nit de sant Joan”, Pepeta Pruna, Arenys de Munt (Maresme)
Per una altra banda, la dansa “era Lauaeria” amb el seu característic ritme de polka, forma part d’Era hesta dera crema deth Haro
“Era Lauaria” Les (Val d’Aran)
