La paciència és una pasta que, com més se’n té, més se’n gasta

El paradigma bíblic de la paciència és Job. A través del Llibre de Job, de l’Antic Testament, sabem de les vicissituds que va haver de passar per demostrar la seva lleialtat i veneració a Déu.

Quan algú és molt extremadament pacient i resignat, diem que és més pacient que Job, o que és com un Job.

Estem doncs d’acord a valorar la paciència com una virtut. I per això el refranyer ens diu que a allò que no pot ser, paciència. I que fem les coses a ciència i paciència d’algú (o sigui amb el seu coneixement i consentiment). I que a gran dolor, paciència major i a qualsevol mal, la paciència és remei. O que amb advocats i paciència es guanya la sentència (encara que no aclareix si necessitem més advocats que paciència o a l’inrevés), entre moltes altres que podríem trobar. Paciència i no grunyatis!

La paciència és una pasta que, com més se’n té, més se’n gasta.