La paritat al pessebre
El pessebre és una tradició que ha anat evolucionant al llarg de la història. El pessebre ha anat incorporant elements que, d’una manera o altra, representen la societat del seu moment. I també n’ha anat traient. En un moment donat, per exemple, es va afegir al pessebre la figura del caçador amb escopeta. Ara aquesta figura pràcticament ha desaparegut, segurament que és degut a la sensibilitat del nostre temps.
Tot i així, hi ha alguns elements del pessebre que han quedat fixats i que costa canviar. Un exemple clar d’això és la indumentària de les figures de pessebre: encara en veiem moltes abillades en un estil bíblic, segons la moda que es va imposar ja fa més de 100 anys; o veiem com les figures de pessebre catalanes, que volen ser de la nostra terra, es vesteixen amb indumentària vuitcentista.
Però hi ha un altre aspecte en el qual sembla que ens costa que el pessebre mostri la societat del seu temps: la distribució de les feines. Fixem-nos-hi bé: el pastor que guarda els xais és això, un pastor, no pas una pastora. Les dones, en tot cas, vigilen i donen menjar a les gallines. Els rols de gènere estan molt fixats en el pessebre, i sembla que costi canviar això.
Fa uns anys, la religiosa Carmel Montcerdà, del monestir de les Carmelites Descalces de Mataró, va modelar uns Reis dels quals un era una dona, és a dir, una Reina. Una innovació que tenia tot un fonament teològic. O, més recentment, l’Ester Font i la Laura Baldrich, d’Olot, van crear la figura de la dona que va al bosc a buscar molsa per vendre (activitat que tradicionalment havia estat feta per homes).
Enguany tenim una bona notícia en aquest sentit. La Parada d’en Carles (www.pessebres.com) ha produït l’home que renta i la pescadora. Sí, ho heu sentit bé. Dues de les figures més tradicionals del pessebre, el pescador i la dona que renta, han canviat de sexe. Es tracta d’unes figures fetes de resina, de 8cm d’alçada, i vestides amb un estil bíblic.
Si avui dia els homes s’estan incorporant a fer les feines domèstiques, no hauria de semblar estrany que això també passi en el pessebre. Després de segles en els quals només la dona rentava agenollada al costat del riu de paper de plata, ja comença a ser hora que s’hi incorporin els homes. I que aquell lleure de pescar tranquil·lament assegut a la riba del riu també sigui gaudit per les dones del pessebre.
Com dèiem al principi, el pessebre ha experimentat molts canvis al llarg de la història. Alguns d’aquests canvis o innovacions no han aguantat el pas del temps. Altres han passat a formar part del pessebre. Tant de bo puguem dir que la paritat ha arribat al pessebre, i que no sigui flor d’un dia.
I que ben aviat noves figures s’afegeixin a la petita revolució de la pescadora i de l’home que renta.
Albert Dresaire Gaudí
