La platja del far
Avui, al Danses, volem tenir un record i homenatjar així al coreògraf Eduard Ventura i Díez, , un coreògraf, nat a Rubí, l’any 1960 i que ens deixava sobtadament aquest passat mes de març a l’edat de 50 anys.
La seva formació acadèmica com a dansaire tocà una munió de vessants de la dansa, com la clàssica, l’espanyola, el jazz, la contemporània i, òbviament, la catalana.
Als 18 anys, ingressa a l’Esbart Dansaire de Rubí, col·lectiu en el que al llarg dels anys aniria assumint diverses tasques com ara la de monitor i coordinador de l’Escola, mestre de dansa dels membres del cos de dansa i, des de l’any 1990 fins al 2005, director artístic i coreògraf.
D’entre la llarga llista de danses de nova creació que va fer, podríem esmentar títols com “Balls de dolçaina”, l’any 1992, amb música de Pere Burés; “L’estona de filar”, l’any 1994, o “El llibre de les bèsties”, l’any 1998, ambdós amb música de Manel Camp; o els seus darrers treballs com “La maresma”, l’any 2009, per l’Esbart Ciutat Comtal o “Haikús en temps de guerra”, l’any 2010, amb música del Quartet Brossa.
Volem destacar també algunes col·laboracions importants en espectacles de dansa, i en aquest sentit poden esmentar la direcció artística, juntament amb Lluís Calduch, de l’espectacle “La dansa catalana a escena”, encomanat per l’Agrupament d’Esbarts Dansaires per a la celebració del centenari dels esbarts l’any 2002; o la participació en el muntatge de la coreografia col·lectiva “Viatge per la dansa, destí: Dakar“ a les Festes de La Mercè 2010 de Barcelona.
Aquest any havia estat escollit assessor artístic de L’Espona, el nou Centre de la Dansa Tradicional Catalana ubicat a Rubí.
En els darrers anys col·laborà puntualment amb diversos esbarts com el Fontcuberta, de Banyoles o el Manresà, per citar-en només dos. I des de l’any 2008 havia assumit també la direcció artística de l’Esbart Joaquim Ruyra de Blanes.
La dansa de la que us parlem avui, “La platja del far”, l’estrenà l’Esbart Dansaire de Rubí al tradicional recital de Festa Major, el 30 de juny de 2000, amb música de Marcel Casellas i figurins de Maria Carbonell.
A la nostra web podreu veure el vídeo de la versió que el mes de juny del 2010 estrenà l’Esbart Joaquim Ruyra, al Teatre de Blanes, amb vestuari de Josep Ahumada.
En mig de les calmades i sinuoses platjes del Garraf, en un ambient plenament mariner i d’estiu, al trencar del vespre, un grup de joves aprofita la bonança del dia per festejar.
S’hi barreja un marcat caràcter mediterrani amb la nostàlgia de l’època dels “americanos” que van portar d’un a l’altre costat de l’Atlàntic ritmes i melodies que han esdevingut tradicionals. Passant de la sensualitat de l’havanera, al cerimoniós ball pla, acabant amb un rebatut trepidant, on l’alegria s’encomana entre els balladors.
L’Eduard Ventura ens ha deixat. Ens queden molts records, els millors. Però les seves danses seran el seu record perenne.