La Revista del Centre de Lectura de Reus
En el núm. 11 de la Revista del Centre de Lectura de Reus, amb el pseudònim de Geroni Martorell, l’any 1920, el folklorista Joan Amades escriu l’article: Reus i el Seu Campanar. La relació de l’autor amb la institució cultural neix, però, poc temps abans com es descriu en el núm. 126 de la publicació on, a propòsit de la primera xerrada que hi va arribar a fer, s’explica que: “El dia 27 de març a les 10 de la vetlla tingué lloc en el Teatre Bartrina una conferència sobre Costums de les aranyes, explicada per en Joan Amades. El conferenciant fou presentat pel Vis-president del CENTRE Sr. Aguadé, qui digué que el senyor Amades ja és molt conegut pels socis del CENTRE; prengué part activa en el Congrés esperantista regional cel·lebrat l’any 1916; i l’any 1921, en el IV Certamen organitzat per a solemnitzar la inauguració del nostre nou casal, li era premiat el seu treball “Recull de cançons populars de la comarca del Camp”… Per cert, l’exemplar del treball es troba conservat en els armaris del Fons Amades que hi ha en la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, en el qual s’aplega el testimoni oral de 6 veïnes de Reus i Vilaseca així com, a tall d’advertiment, s’especifica que: “La música d’aquestes cançons es troba arxivada a Biblioteca del CENTRE DE LECTURA…”. I, més enllà del text, afegir que la recopilació de partitures fou a càrrec del musicòleg Higini Anglès.
Dit això, explicar que entre la documentació que hi ha al fons del folklorista, s’hi conserven també enquadernades 8 separates (així com a duplicats, solts) que va escriure per a la revista amb els títols: El Santo Graal; El viaje al infierno; El pecador rejenerado y el viejo rejuvenecido; Cuentos del Rey Salomon; Las edades del cuento; El cuento i la literatura de cordel; Legendario colombiano (els darrers publicats de forma pòstuma) però, en especial, hi ha un exemplar que agrupa 14 articles primerencs (en català) que la secretària d’Amades, Consol Mallofré, recull i fan referència a proverbis, llegendes, tradicions i entomologia.
Com a exemple el proverbi Ésser un pescallunes on: “…Conten que una nit un traginer anant de camí va tenir de passar per una riera, i quina no era la seva sorpresa en veure que dintre d’aquesta hi havia la lluna, retratada a l’aigua, naturalment, però que el pobre home que era bastant babau, va pensar-se que era de bo de bo, i que per un accident hi havia caigut. Desseguida va deixar els animals que portava lligats a un arbre, i va córrer cap al seu poble, en cerca d’ajuda per a anar a salvar la pobre lluna que havia caigut dintre la riera abans no s’ofegués i no perdés la brillantor. Van tocar a sometent les autoritats del poble van fer aixecar tots els veïns que van comparèixer tots armats amb les seves eines adequades per a poder treure la lluna de l’aigua, i amb gran cautela perquè cap altre poble veí no hagués esment de la cosa i no els passés al davant en el gran honor de pescar la lluna, van armar gran cua fent cap tot el veïnat a la riera. Essent allí van estudiar diversos sistemes de portar a cap l’empresa creient com el més adequat el tirar una corda a l’aigua amb un gros ham lligat a la punta per a veure de pescar la lluna com un peix, puix el lloc on havia caigut era molt fondo, i no permetia el maniobrar amb parpals.
Així ho feren, van tirar la corda a l’aigua , cap al fons de la riera, i no va trigar a enganxar-se amb el cantell d’una roca creient desseguida la gent que ja l’havien enganxada. Tots es van posar a estirar la corda, puix el gros pes de la lluna reclamava molta força, i amb forta estravada, van trencar la corda caient tots per terra, de cara al cel, per raó de la posició adoptada per a estirar la corda, veient tots aleshores que la lluna ja tornava a brillar en el firmament, puix, segons ells, tan forta va ésser l’estirada que els va fer caure de corcoll que van fer saltar la lluna enlaire anant a parar al cel altra vegada on sempre ha seguit estant mercès a la tasca i esforços fets per ells a pescar-la i salvar-la”.