La roca del Santet

Córrer amb la panxa plena no és gens bo. I encara menys si és plena de vi.

I si no us ho creieu, demaneu-ho a aquell jove atleta de Senet, a la Ribagorça, que va acabar ben adormit a l’ombra d’un arbre, allà a tocar de la roca del Santet, ben a prop del seu poble.

El cas és que entre Viella, a la Vall d’Aran, i Senet, hi ha una muntanya. I com que no es posaven d’acord sobre on era el terme entre tots dos pobles, van decidir que dos joves atletes sortissin corrent a la mateixa hora de cadascun dels dos pobles i allà on es trobessin hi hauria la partió dels termes.

Però va resultar que un s’havia ben atipat abans…