La sardina
La sardina és un peix blau que, més enllà de les seves propietats organolèptiques i nutritives, és usat en un dels rituals més críptics del carnaval i d’una certa complexitat interpretativa, l’enterrament de la sardina. Aquesta facècia és una de les cerimònies que marquen la fi o la mort del carnaval.
Una sardina vestida de manera llampant i lligada a una canya és portada a enterrar després d’un berenar col·lectiu, es presta a múltiples interpretacions. Hi ha qui en fa una lectura sexual identificant el peix amb els genitals masculins fent al·lusió a l’abstinència de pràctiques sexuals preceptuades per la quaresma.
Antigament aquesta pràctica no es realitzava amb un peix sinó amb una canal de porc que un cop tallada adquiria la forma d’una sardina gegant i que també prenia el nom del peix. En aquest cas s’enterrava el greix, el temps de folgances i excesos per començar a fer magre en el temps quaresmal.
Sembla ser que el costum ben arrelat a la peninsula no arribarà a Catalunya fins a mitjans del segle XIX on arrelarà amb força en els entorns urbans. A Barcelona els parcs públics són els indrets predilectes per aquesta pràctica on processons d’escolars van a fer el berenar i a dir adéu i fins l’any que ve al carnaval tot enterrant la sardina.
