La seqüència carnavalera
El Carnaval és un cicle festiu llarg, ara de fet en celebrem una part força minsa que es redueix al període que va de del Dijous Gras al Dimecres de Cendra. Una pretesa disbauxa i accions transgresores serien una de les característiques generals d’aquesta festa. Tot i que llevat de casos molt concrets, els carnavals del segle XXI de disbauxa poca i de transgressió res de res. La majoria estan organitzats des dels mateixos ajuntaments.
Cal observar que el carnaval al nostre país ha patit de debó fins al punt de desdibuixar-se força. Per un cantó la interrupció forçada d’aquesta festa durant prop de quaranta anys, recordem que en Paco Medalles la va prohibir. Amb l’arribada de la democracia es va generar un procés de reinvenció i recuperació amb resultats molt reixits i d’altres no tant.
Per un altre cantó la realitat del calendari laboral, sumades a les capacitats organitzatives de cada població ha alterat de forma notoria la seqüencia festiva tradicional del Carnaval. Algunes poblacions l’han arribat a reduir a un sol dia de celebració. Els dies de la arribada del rei Carnestoltes també pateix alteracions, i l’home arriba quan i com pot ja que d’una altra manera potser es trobaria sol a la plaça.
La seqüència carnavalera i parlant en general la podem descriure de la següent manera:
Dijous Gras o Dijous Llarder és el primer dia de Carnaval. És costum fer àpats comunitaris, alguns l’anomenen el dia de la truita ja que les truites en les seves versions més diverses senyoregen les taules d’aquest dia. Però la truita de botifarra d’ou és l’estrella sense cap mena de dubte. Tampoc podem oblidar la coca de llardons, que tot i ser una menja contundent, greixosa i ensucrada, no us enganyeu cura tots els mals. Sa majestat el rei Carnestoltes arriba a moltes poblacions per prendre’n el poder del descontrol.
Divendres de Carnaval, actualment és molt comú la celebració de les rues escolars. A voltes aquestes celebracions infantilitzades es converteixen en l’antítesi del que proposa la mateixa festa allunyant-la cada cop més de la transgressió i per descomptat sota control que impedeix qualsevol tipus de disbauxa. Recordem la polèmica d’una escola que va renyar uns alumnes per no haver-se disfressat del que tocava, quan precisament els alumnes díscols havien entès perfectament la festa i havien transgredit les normes. El Divendres, també és dia d’Arrivos importants com és el cas del Carnaval de Vilanova i la Geltrú.
Dissabte i diumenge de Carnaval son els dies de les grans rues i desfilades algunes tenen aires brasilers, un model que particularment a mi no em fa trempar gaire però… què hi farem!. D’altres han aconseguit models d’èxit però amb un sentit clarament local més que evident i més que volgut, com el Carnaval de Solsona, amb una presència d’imatgeria festiva que parodia la seva pròpia festa. També són dies de balls i saraus de carnaval.
Dilluns de Carnaval és un dia d’impàs, per dormir la mona, per agafar forces per l’endemà.
Dimarts de Carnaval, entre tants excessos i tant descontrol el rei Carnestoltes ha caigut malalt, els metges li recepten remeis estrafolaris, injeccions de ratafia, tisanes de cansalada, fregues de llard. No hi ha res a fer sa majestat es mor. Mentrestant s’espera el fatal desenllaç, alguns pobles, viles i ciutats fan àpats comunitaris, ranxos, sopes, arrossos, escudelles, xarró, tot un espectacle gastronòmic popular.
Dimecres de Cendra. És l’inici de la Quaresma, set setmanes de dejuni, abstinència i penitència que ens duran a la Setmana Santa. És el dia d’enterrar la sardina i també el de les ploraneres que s’esmerçaran de debò en l’enterrament del Carnestoltes, tot i que en algunes localitats és ajusticiat i cremat.
Tot torna al seu lloc, l’ordre, les convencions, l’any que ve hi tornarem.
