La setmana dels tres dijous
Ens referim a la setmana dels tres dijous quan volem referir-nos, amb ironia, a un esdeveniment que no succeirà mai. També en podríem dir Quan les gallines trauran dents (o pixin) o Quan el garrofer no tingui garrofes.
Sebastià Farnés ens ho explica a la Paremiologia catalana comparada: “La saviesa popular deixa per a la setmana dels tres dijous totes aquelles coses que se suposa que mai han de tenir efecte, ja que és un impossible que es trobin tres dijous en una sola setmana. No obstant, la història registra un fet que va motivar que es trobessin tres dijous junts, el que va donar lloc a fortes discussions entre la gent il·lustrada d’aquella època. Explica el supost, que col·loca a les acaballes de l’Edat Mitjana, de la volta de la terra en un any, donada per dos excursionistes, un de París cap a occident amb retorn per orient, i l’altre cap á orient amb retorn per occident: havien d’arribar un dijous, i l’un arribà’l dimecres i l’altre el divendres. Molt ben explicat.
Jo penso que la setmana dels tres dijous ha existit efectivament, quan simplantá la reforma del Calendari per Gregori XIII l’any 1582, en el qual del 4 d’octubre’s saltá al 15, trompassantse deu dies: la setmana des del 4 al 20 d’aquell mes havia de tenir condensats tres dijous, a saber un d’efectiu i dos que’s suposaven ja transcorreguts”.
Humorísticament, Iu Forn, periodista que escriu al diari Ara, se’n recordava d’aquesta expressió quan durant el pont de la Immaculada Constitució (amb festius el 6 i el 8 de desembre), aquests esqueien en dimarts i dijous, donant una sensació de disbauxa que ell explica intuïtivament: “”Quin coi de dia és avui” ha estat, sens dubte, una de les frases més repetides pels catalans durant aquesta setmana. Ara laborable, ara festiu, ara laborable, ara festiu, ara laborable, ara festiu… Arriba un moment de mareig que ja no saps si és dimecres, divendres o és la Mare de Déu d’Agost. “
Sabeu més expressions per indicar que un fet no s’esdevindrà mai? Per exemple, Entre Tots Sants i Manresa o com diuen en castellà, Entre Pinto i Valdemoro.
