La sexifòlia

La sexifòlia

Potser estareu pensant… “a veure què ens explica aquest ara, amb això de la sexifòlia…” I mira, tampoc estaria malament parlar de qüestions relacionades amb l’erotisme, l’etnografia i la cultura popular. Però ara no és el cas, no us feu falses expectatives… avui no va d’això. A més, la sexifòlia no és un objecte. Però al Museu Etnològic i de Cultures del Món n’hi ha a cabassos, podríem dir.

Un dels àmbits que sovint s’estudien i interessen molt en l’àmbit de l’etnografia és el tema dels símbols. En la nostra vida quotidiana i de fet des de l’aparició de l’home a la terra, els símbols han tingut una importància cabdal. Des de l’home que vivia a les coves fins ara mateix l’espècie humana ha creat símbols per reflectir una idea, un sentiment que fos reconeixible per el major nombre d’individus. Les banderes són un símbol. Els escuts son un símbol. Les creus, les mitges llunes les estrelles de cinc o de sis puntes son símbols diferents, que ens fan pensar també en coses diferents. Aquest és l’objectiu dels símbols. Fins i tot hi ha una disciplina derivada de la filosofia, la semàntica, dedicada a l’estudi de diversos aspectes del significat, sentit o interpretació de signes com símbols, paraules, expressions o representacions formals.

A casa nostra, l’etnògraf i Conservador del ‘Museo de Indústrias y Artes Populares’, Ramón Violant i Simorra va dedicar part de la seva vida a estudiar i recopilar els símbols representats en els objectes de la vida agrícola i pastoral dels anys 30, 40 i 50 del passat segle XX. Bona part dels que va estudiar, van ser publicats en un capítol titulat ‘Els motius decoratius’, del magnífic llibre editat l’any 1948 i reeditat l’any 2018 per Garsineu edicions, “L’art popular decoratiu” que en realitat havia de tenir el títol de “L’art popular decoratiu a Catalunya” però no ho van permetre… El que diu al llibre en realitat, era l’ampliació de la informació que recull en un article de títol “L’art popular pallarès”, publicat al Butlletí de juliol-desembre de l’any 1938, del Centre Excursionista de Catalunya.

Collar

Entre molts d’altres, hi ha un símbol gairebé omnipresent, que Violant anomena “estrella de sis puntes”. Descriu com es creu que els pastors pallaresos feien figures tan precises i diu… “Per a traçar aquesta estrella es necessita menys habilitat que per a dividir un cercle per dos diàmetres perpendiculars; puix, en el primer cas, el compàs que ha traçat el cercle, en el mateix radi dibuixarà al seu interior sis semicercles, els quals formaran una estrella de sis puntes. Per aquest procediment, però servint-se d’una forqueta de torrar pa, durant la nostra infantesa havíem vist traçar roses de sis fulles i de quatre als murs ennegrits dels focs de Sarroca de Bellera. Procediment poc més o menys de qué es devien valer els pastors i artistes populars per a traçar les estrelles esmentades; segurament, com a compàs, es devien servir d’una forqueta tallada d’una branca aforcanada, això si no la traçaven a ull i per tanteig per tal de distribuir els semicercles. Encara que, com ja hem dit, els pastors ripollesos empraven el compàs”.

Saler

L’antiguitat d’aquest motiu decoratiu sembla clara si seguim llegint el que diu Violant: “Així mateix, en la part posterior d’una estela funerària d’uns cinc-cents anys abans de Jesucrist, probablement etrusca, segons E. Frankowski, apareix gravada la clàssica sexifòlia o rosa de sis fulles la qual, sola o acompanyada de l’esvàstica curvilínia, es troba sovint representada en esteles funeràries ibèriques i romanes de Catalunya i d’altres comarques hispàniques, i en general, en l’art mediterrani i europeu d’aquell període”. Així doncs, símbols com la sexifòlia tenen una antiquíssima arrel, estretament lligada amb l’art tradicional.

És ben cert que amb l’aparició de l’art que anomenem gòtic, la utilització d’aquests símbols decoratius molt habituals fins el romànic és menys evident, però d’alguna forma se segueixen utilitzant en l’ornamentació de diversos objectes de la vida quotidiana com mobles i fins i tot actualment com a logotips o marques de productes tradicionals.

Polvorí de caçador

La sexifòlia és un símbol que deveu haver vist un munt de vegades però que potser no li havíeu donat cap importància. Seguint amb Ramón Violant, diu de la sexifolia… “és un símbol d’una flor de sis pètals, trobat freqüentment al Pirineu, prop de finestres i portes de cases antigues. Es pot trobar també tallat en fusta a collars de bestiar, salers tradicionals i altres estris de pastor. Es creu que el seu significat prové del culte al Sol dels celtes, i està relacionat amb l’eternitat i la protecció dels vius. És un símbol molt antic, trobat fins i tot en làpides romanes

Amb un mínim sentit de l’observació, si heu tingut oportunitat de viatjar una mica, segur que podeu recordar haver vist la sexifòlia en molts llocs o objectes. Pels diferents països europeus, a l’Orient mitjà, pel nord d’Àfrica… és comprensible que puguem relacionar determinades zones del món que al llarg dels segles han tingut contacte en algun moment de la seva historia i, per tant, s’han pogut influenciar a l’hora de reproduir els símbols o elements decoratius.

Rem. Shuars. Anys 20

Però… acabaré amb una anècdota personal: Revisant l’arxiu fotogràfic del museu,  vaig trobar-me amb un reportatge fet per un explorador equatorià, Leopoldo Gómez Alonso, que a principis del segle passat, va organitzar una expedició a terres de l’Amazònia de l’Equador on hi havia grups de la ètnia shuar, els “jíbaros” com no els agrada que els anomenin, els reductors de caps per entendre’ns, que mai havien tingut contacte amb individus que no fossin de la seva ètnia, segons diu la documentació. Doncs revisant les fotografies, n’hi havia una d’una noia amb un rem per una de les seves kanu, les canoes, que al mig de la pala del rem du un símbol dibuixat. A l’ampliar la fotografia, em vaig quedar glaçat al comprovar que era una sexifòlia! exactament igual a les que ens podem trobar avui mateix a qualsevol lloc del nostre Pirineu, per exemple. Des d’aquell dia, creieu-me, sempre que surto de cap de setmana o vacances busco, i gairebé sempre trobo la sexifòlia a un lloc o altre…!