La tarongina
La tarongina és una herba oficinal i mel·lífera
La melissa o tarongina (llat., Melissa officinalis; cast., toronjil) és una de les principals plantes mel·líferes. En alguns indrets es coneix popularment com a herba abellera car el seu nom científic, Mel-issa, evoca la mel. La tarongina és una planta que forma part dels principals licors monàstics, com ara el conegut licor cartoixà Chartreuse i, també, del popular remei carmelità anomenat Aigua del Carme. La tarongina és una planta molt bona per a les malalties del fetge i és, alhora, un excel·lent digestiu.
En la tradició remeiera dels caputxins, tant l’apicultura com les plantes mel·líferes han estat objecte d’interès, especialment el marduix i la tarongina. Els caputxins amb gran experiència d’apicultors solien construir els ruscos o arnes amb palla, boga, joncs, canya, suro i fusta. Els millors ruscos o arnes eren les fetes amb escorça d’alzina surera, de forma cilíndrica (amb tapadora i tres creus de fusta en el seu interior). La qualitat de la mel conventual depenia molt de la classe i de l’abundor del nodriment que trobaven les abelles i, per aquest motiu, els hortolans solien plantar en les parts extremes de les hortes arbres i flors mel·líferes: ametllers, garrofers, murtreres, tarongina, romaní, sàlvia i timó, que simultàniament eren unes plantes que servien per a l’embelliment de les hortes i esbarjo dels religiosos.
