La tortolina – Els Tranquils
La cançó “picant” que avui presentem té el “picant” una mica amagat. Molts sentits figurats i molta malícia per part dels oients per esbrinar.ne el significat. Des de la tortolina, que és més que un ocell, una espasa que fa coses poc avinents i un lloc solitari o no tant ja que hi passa aquest famós rei de França de tantes i tantes cançons tradicionals carregat de cosins, aquest cop, aneu a saber amb quines intencions. Segur que ho esbrinareu.
Els tranquils amb en Ramon Manent –ànima del grup- l’Andreu Coll i en Manel Gost saben transmetre un punt de sornegueria que és capaç d’aixecar els ànims del públic.
El disc va ser enregistrat fa anys al Festival de Polifonia Tradicional de l’Auda (Occitània), ja veiem que aquestes coses passen lluny i a la vegada aprop de Catalunya.
Joan Amades al Cançoner diu que la cançó va ser recollida a Cadaqués el 1925 i que la cançó la cantaven els vells cistellers de les contrades gironines.
Escolteu “La Tortolina”
Un dia m’hi passejava per Montesquiu,
Vaig trobar la tortolina que es feia el niu.
Alegra’t alegra’t, mon cor jalusí,
Que el que jo aimo no és aquí encara;
Alegra¡t alegra’t mon cor jalusí,
que el que jo aimo no és aquí.
Amb la punta de l’espasa jo li desfiu;
Tortolina salta i plora: “torneu-me al niu”
En el lloc de terra plana mai més li fiu:
Si no a les muntanyes, lloc solitiu.
Que allí no hi passen carretes ni matusins,
Sinó el rei de França i els seus cosins.
Per saber-ne més: https://elstranquils.site123.me/
Matusins: a l’original hi diu: matrosins (al Costumari) o matrozins (cançoner) Tanmateix no hem trobat cap diccionari on aquest mot fos referenciat. Ni tampoc matusins. I fent recerca, una mica més, al Diccionari Alcover -Moll: Mata-set (Martí G. Dicc.); cast. matachín. Vent… que portava la cosa mal ayre y que pararia en joch de matagins, Rond. de R. Val. 67. I encara Carles Mas diu: Citarem a continuació un altre exemple que també ens sembla il·lustrar perfectament aquest tema: el de la música del Ball de la Pitota o el Ball dels Matutxins, és a dir, del ball dels Matatxins, que és una dansa de combat figurat —amb camals de cascavells, un atribut d’indumentària de totes les morisques— i com una mena de lluita organitzada i coreografiada amb espases o bastons. Era un exercici d’habilitat obligat per als cavallers —sempre s’ha dit que era una iniciació als combats amb armes veritables— i que des del segle XVI, coma mínim, el mateix tema musical ha servit de base, arreu d’Occident, a una infinitat d’ornamentacions, glosses, disminucions melòdiques i variacions musicals. (guardeu aquestes informacions, no són fàcils de trobar!)
