La Trinca – “La trinca”
Càpsula número 71
Som a l’any 1969 i avui hem de parlar de tres en un. Dos músics de Canet de Mar, Josep Maria Mainat i Miquel Àngel Pascual i un gironí, Toni Cruz, que es comporta però com un canetenc original. Ells són, naturalment, La Trinca. En el nostre viatge, iniciat quan les primeres passes de la Nova Cançó, on anem recordant totes les seves variants i viatgers paral·lels, avui ens tornem a trobar amb l’inefable Salvador Escamilla al front del seu programa Radioscope. Allí hi acudeixen per cantar en directe, tres nois arribats de Canet que encara no tenem decidit el nom i que el trien sobre la marxa, tot just abans de posar-se davant del micròfon de Ràdio Barcelona.
“El nom de La Trinca ve de l’actuació al programa de l’Escamilla. Nosaltres, degut a això que havíem de fer actuacions per agafar una mica de taules, vam anar a algun programa d’aquests, i el primer que ens va obrir les portes va ser el Salvador. El que passa és que per al nom del conjunt, per anunciar-lo, teníem tota una llista de 30 o 40 i em sembla que el primer, el de dalt de tot era La Trinca. Això que hem explicat del Salvador de fet va ser com un lapsus. Vam continuant cantant a Sant Cebrià per als turistes i no va ser fins que no havíem gravat un parell de discos que no vam començar a cantar en català. Val a dir que, acostumats a cantar per als turistes, en anglès, en alemany o en holandès, doncs la primera vegada que van cantar davant d’un públic català, contràriament al que pugui semblar, ens feia una mica de por. Haguéssim estimat més que fossin turistes. Però quan vam veure que el públic català ens rebia, lògicament, molt més bé que no pas els altres, perquè ens entenien, i parlàvem un llenguatge similar, vam veure que lo nostre era això. Aquesta facilitat que hi havia per gravar un disc, en aquells moments, ens va en certa manera, beneficiar d’entrada. No era lògic que una gent que venia de Canet i havia cantat un dia en un programa de ràdio, ja tingués l’oportunitat de gravar ràpid un disc. Mai ens havíem plantejat ser un grup de música catalana. És més, si ens vam decidir de donar el pas d’anar a Barcelona a cantar, va ser perquè volíem fer taules per poder seguir cantant per als turistes, però amb una mica més de ‘mise en scène’. Ens divertíem molt i va anar tan rodat en venir aquí perquè, entre la primera actuació a Radioscope i tres o quatre més, ja es va decidir que es feia el disc”.
I quin és aquell primer disc de La Trinca?. L’anem a recordar. És una versió, sui generis, d’una cançó anglesa, original del trio còmic de Liverpool, The Scaffold, escrita per Mike McGear, germà de Paul McCartney (sí, el dels Beatles). La cançó es titula Lily the pink, i La Trinca la fa seva, li dona la volta i li posa per títol el mateix nom del grup. Així que anem a recordar avui doncs, La Trinca cantant La trinca, la primera cançó enregistrada per La Trinca l’any 1969 després de fer el pas de deixar de cantar per als turistes de la costa del Maresme, per crear un nou estil dins de la música catalana, l’estil Trinca. Després vindria una llarga carrera musical i televisiva amb la producció de programes exitosos a totes les cadenes. Però aquesta és ja una altra història.
