La vara d’or

La vara d’or, poderós diurètic i cicatritzant

La vara d’or (llat., Solidago virga aurea; cast., virgáurea o vara de oro) es una planta remeiera poc coneguda pels clàssics grecs i romans. És tracta d’una herbàcia perenne de flors grogues de principis actius força potents, tant, que no se’n pot prendre quan hi ha infecció d’orina ni tampoc més de quatre setmanes seguides.

La vara d’or creix de manera espontània en erms i boscos de terra no calcària. En fitoteràpia s’empren els brots florits assecats a l’ombra i començà d’estudiar-ne les seves propietats terapèutiques i d’emprar-les per a guarir els malalts el doctor Arnau de Vilanova (†1311), el prestigiós metge dels papes d’Avinyó des de Bonifaci VIII a Climent V.

De la vara d’or popularment se’n sol dir a casa nostra vara de sant Josep, i és una de les principals herbes santes. Hom la reconeix com a un dels més poderosos i eficients diürètics de la medicina natural ja que reïx a desfer els càlculs renals i, alhora, afavoreix la cicatrització de les ferides. La virgàurea també fou emprada com a astringent per a deturar la disenteria, produïda quan hi ha inflamació de l’intestí gros que comporta una freqüent evacuació de matèries mucoses i sanguinolents.