La veu de l’ase

(conte popular)

Un pagès més aviat pobre, havia de dur un parell de sacs de blat al molí, que queia una mica lluny, i com que no tenia cap bèstia de càrrega per a traginar-los se’n va anar a trobar un dels seus veïns que tenia un ase, per si l’hi volia deixar. El va trobar que seia al pedrís de l’entrada de casa seva, capficat en els seus pensaments, i li va exposar la seva petició.

El veí se’l va escoltar atentament. No li venia de gust, de deixar el seu ase, potser per por que no es trenqués una cama, però no va gosar dir que no al seu veí i es va inventar una excusa.

• Jo te’l deixaria de bon gran grat, oh, amic meu! el meu ase, però m’és del tot impossible, perquè justament avui es fora de casa. La meva dona se l’ha endut a mercat.

Però en aquell precís moment, aneu a saber per quin voler, l’ase, de dins de l’estable estant, va fer un bram sonor i potent, allargassat, que va ressonar per tota la casa i es va sentir de tot arreu.

• Com és això? – va dir , aleshores, el pagès que l’havia vingut a demanar-. Tu em dius que l’ase es fora de casa i ara jo comprovo que no és veritat, ja que el sento ben bé com brama.

Però el veí va alçar els braços al cel, com escandalitzat i indignat, i li va respondre:

• No en volia saber d’altra! És possible que si jo dic una cosa i l’ase te’n diu una de diferent, et creguis més l’ase que a mi?

 

Text: Albert Jané
Il·lustració: Lluis
Locució: Jaume Cela

Rondalla publicada a la revista Cavall Fort núm. 359 (1977) i en el recull Rondalles d’arreu del món. Edicions del Mall (1980)