La zumzeta – Grup ELS TRANQUILS

L’àlbum Viu del grup Els Tranquils ja ha estat escoltat en alguna cançó en aquesta secció. Sempre és un pou de sorpreses. Avui presentem la cançó La zumzeta, que pertany a les recerques de l’Artur Blasco del repertori pirinenc. Va ser gravada en un –ara- vell vinil anomenat  Rosa vermella, rosa galant i represa a l’àlbum dels Tranquils (Ramon Manent, Andreu Coll i Manel Gost).

Aquí potser la picantor és més explícita que en d’altres cançons, per tant, esteu avisats i vigileu quines orelles teniu al voltant. És una història de pastoreta i frares… ja us ho podeu imaginar. Algú deia que les cançons tradicionals catalanes eren de baixa intensitat en temes picants, doncs, bé, en aquesta cançó queda clar que no gens.

Vosaltres mateixos, sempre sou a temps de no escoltar-la i no ferir les vostres oïdes sensibles. Tanmateix, és cultura popular i de fa temps.

Els Tranquils canten “La zumzeta”.

LA ZUMZETA

Quan era petiteta em feien guardar els xaions
I ara que sóc grandeta, zumzeta,
Me’n fan guardar els moltons, lairum lairó.

En veig venir tres frares, tres frares, tres cabrons
I a sota la xaieta, zumzeta,
Em buscaven el cony, lairum, lairó.

Avall, avall bons mestres, no el tinc pas tant amunt
I a sota la panxeta, zumzeta,
Allà n’hi ha una font, lairum lairó.

N’hi ha una font fonteta, voltadeta de joncs
Tots els qui hi volen beure, zumzeta,
Hi beuen a genollons, lairum, lairó.

Amb una candela encesa per a girar-ne llum
Les gotes que allà hi queien, zumzeta,
Multipliquen el món, lairum, lairó.

Abans no m’hi colaven ni tan sols dos pinyons
Ara m’hi colarien, zumzeta
Les banyes dels moltons, lairum, lairó.

Ara m’hi colarien les banyes dels moltons
I el castell de Figueres, zumzeta,
Muralles i canons, lairum, lairó.

Barcelona i Tarragona i les dos parts del món
I els exèrcits de França, zumzeta,
Formats en esquadró, lairum, lairó.