L’apiteràpia o la cura amb les abelles

Des de molt antic s’ha considerat la mel com a una font d’energia immillorable, ja que aporta a l’organisme moltes vitamines i ajuda a augmentar les defenses. També des d’èpoques molt remotes s’han usat a benefici de la salut humana els atributs farmacològics de la mel i dels pròpolis i, recentment, ha començat a prendre forma una nova disciplina anomenada Apiteràpia amb finalitats terapèutiques i preventives, aprofitant tots els productes que deriven de les abelles: la mel, el pol·len, la gelea reial, el pròpoli, la cera i, àdhuc el verí! En efecte, el verí del fiblot de l’abella s’empra eficaçment per a combatre el reumatisme, mentre que per a temperar la inflamació d’una picada d’abella, va molt bé pastar una mica de terra amb vinagre i aplicar-ho damunt de la fiblada.

Estudis científics recents han posat de manifest que el pol·len té propietats antioxidants i bactericides i, alhora, és un gran regulador del funcionament dels budells. La gelea reial s’ha aplicat, amb notable eficàcia, en casos d’hipertensió, arteriosclerosi i per tractar èczemes. El pròpoli és una font molt important d’antioxidants i, aplicat externament, ajuda a regenerar la pell i cura la inflamació de les genives. La cera entra en molts ungüents i preparats i la mel, per les seves nombroses propietats bactericides i antibiòtiques, s’ha utilitzat des de molt antic per guarir les infeccions i les molèsties de les vies respiratòries. Fra Ramon, l’Ermità dels Pirineus, recomana en temps d’hivern prendre en dejú tisanes de serpoll edulcorades amb una bona cullerada de melada d’avet.