L’Associacionisme amb el País
Les urnes hauran tornat als magatzems quan Fes ta Festa divulgui aquesta editorial. Ha de ser així. La societat catalana s’ha acostumat a exercir el dret de decidir a qui vol atorgar la capacitat de governar-la. La majoria ha assumit el criteri que “la democràcia és el millor sistema de govern, malgrat els seus defectes”, que va dir Churchil. Ja sabem que no es perfecta, però sí molt millor que l’oligarquia que ens oprimí. S’ha de treballar per seguir perfeccionant-la i el sistema permet seguir progressant, fins i tot possibilita la inhibició abstencionista, que fa que quasi un quaranta per cent de ciutadans amb dret a votar es quedin a casa, passant d’un dret que en altres societats també és un deure. El desencís originat per certes maneres de fer política, malgrat tot, no ha incentivat més l’abstenció, com s’esperava.
De les urnes ha sorgit una majoria sòlida per fer front a una crisi econòmica global; això vol dir que no es pot resoldre exclusivament des de la Plaça de Sant Jaume. Nosaltres també hi hem de ser, perquè no només formem part d’un estat al que Catalunya fou incorporada més per la força de les armes que per la raó, sinó que som –afortunadament- part d’Europa, però ni la Unió Europea ens pot lliurar d’una crisi que afecta al món occidental sencer. És la globalització amb els seus pros i contres.
Toca agraïr al President Montilla la consideració que ha tingut amb el moviment associatiu. Ha comprés que l’associacionisme cultural té arrels populars i progressistes inqüestionables. Toca també felicitar al candidat Artur Mas, a qui el resultat que ha sortit de les urnes atorga la condició de president electe. Li hem sentit dir que també compta amb l’associacionisme cultural profundament arrelat a Catalunya i ha escoltat els nostres representants obrint portes al diàleg. No es pot obviar que, en aquesta darrera legislatura, des de l’Ens de Comunicació Associativa s’ha establert una fluida comunicació amb el conjunt de forces parlamentàries, que s’ha visualitzat amb la presència en els actes programats i en les nombroses reunions on s’ha aconseguit suport per la majoria de les iniciatives que els hi ha estat exposades. La celebració del 1er. Congrés de l’Associacionisme Cultural Català fou evidència d’una bona predisposició dels uns i dels altres. L’enquesta als líders polítics sobre temes culturals que publicava la revista digital Tornaveu en plena campanya electoral visualitzava el pont que s’ha creat en els darrers anys entre l’associacionisme cultural i la dita classe política.
El relleu en l’exercici del poder no hauria de destruir el pont que entre tots hem construït. La democràcia fa útils als que governen i als que estan a l’oposició. Des de l’Ens de Comunicació Associativa –ara mateix el gran interlocutor davant de les administracions- s’han llançat propostes de futur que hem vist recollides en les expressions dels líders i en els programes de les diferents opcions. Les associacions volen un clar reconeixement del servei públic que exerceixen i, des d’aquesta perspectiva, volen solucions de futur per al seu patrimoni immobiliari, fórmules de finançament, mesures fiscals favorables i una bona llei de mecenatge.
Seria la contrapartida a l’aportació de l’associacionisme a la cohesió social, que hem vist reconeguda en totes les convocatòries que, durant la campanya electoral, han fet les diferents opcions polítiques, escassament recollida per cert a les cròniques dels mitjans de comunicació més aviat centrats en les “pica-baralles”. Confiem que les idees que presidiran el debat polític de la legislatura que s’iniciarà en constituir-se el nou Parlament, voltin a l’entorn de l’esperit del lema “Som una nació!”. Les nostres entitats, ben representades tal dia al passeig de Gràcia, treballen també amb i per la democràcia i se senten compromeses amb un alt sentit de responsabilitat per la construcció nacional del país, i els nostres governs així ho saben. Aquesta és la més clara conclusió que, l’endemà de les eleccions, es pot treure dels resultats sorgit de les urnes.
