L’edifici de Montjuïc

Com a ‘Secret de l’Etnològic’, l’edifici del museu a Montjuïc no és ben bé cap secret però he cregut que valia la pena parlar-ne perquè l’edifici no ha tingut precisament una història plàcida i això sí, no és secreta però és poc coneguda. Estic parlant de l’edifici que va allotjar el Museu Etnològic des dels seus orígens. En la seva inauguració el 2 de febrer de 1949 es deia “Museo Etnológico y Colonial”. Aquell any, en feia set de la inauguració del primer museu dedicat a l’etnologia a Barcelona, el “Museo de Indústrias y Artes Populares”, ubicat dins del Poble Espanyol, a Montjuïc, que conservava i exhibia objectes de Catalunya, l’Aragó, Navarra, País Valencià i les Balears. També podria parlar de l’edifici del museu al carrer de Montcada però això és una altra historia…

El Museo Etnológico y Colonial, que conservava i exhibia objectes de la resta de continents, va ser instal·lat a un antic pavelló de Montjuïc anomenat  – Casa o pavelló Balaguer -, que havia estat des de 1917 seu de la societat  “La Colla de l’Arròs“, fundada el 1856. A veure, a veure… La Colla de l’Arròs? Per si a algú se us ha quedat cara de sorpresa… ara m’explico!

A començament del segle passat, la zona que avui ocupen els jardins Laribal a Montjuïc era lloc de trobades populars, sobretot a la font del Gat, o de reunions selectes, com ara les que feia la anomenada Colla de l’Arròs, que es reunia en un petit edifici dels Jardins Laribal, part d’una finca que havia estat comprada per l’Ajuntament. Aquest pavelló, de línies neoclàssiques amb columnes i frontons i una vistosa pèrgola sobre el terrat, va ser anomenat Casa Balaguer en recordança a Víctor Balaguer, polític liberal, periodista, escriptor, poeta, dramaturg i historiador barceloní, membre de La Colla de l’Arròs, grup gastronòmic-polític que va tenir una certa influència en la Barcelona de finals del segle XIX i principis del XX. Aquesta colla, sempre que es reuníen ho feien al voltant d’un arròs.

Més tard en el temps, l’edifici va ser seu dels tallers on el paisatgista Jean Claude Forestier va planificar i dissenyar l’enjardinament de Montjuïc pensat per a la Exposició Internacional de 1929 a Barcelona.  Posteriorment, el gener de 1938 i com a conseqüència d’un bombardeig de l’aviació italiana que va destruir l’Escola del Mar a la Barceloneta, el pavelló Balaguer va ser durant deu anys seu provisional de l’Escola de Mar. Al marxar l’escola a la nova seu el 1948, s’hi ubicarà el “Museo Etnològico y Colonial” amb col.leccions provinents de Filipines, Guinea Equatorial, l’Equador i Perú, així com objectes procedents del Pavelló Missional de l’Exposició de 1929.

Però l’edifici que podeu veure avui no és el pavelló Balaguer. Això és perquè el museu, des de la seva inauguració a Montjuïc el 1949, va anar creixent en les seves col.leccions fruit d’adquisicions i expedicions durant els anys 50 i 60 i poc a poc es va quedar petit per acollir l’increment d’objectes i poder-los exhibir i conservar adequadament. La direcció del “Museo Etnológico y Colonial” cercava solucions de més espai i aconsegueix que des de l’Alcaldia s’aprovi l’enderrocament del vell pavelló Balaguer per construir-hi al mateix lloc, un nou edifici.

Paral·lelament, el primer museu d’etnologia de la ciutat, el “Museo de Industrias y Artes Populares” al Poble Espanyol, entra en una dinàmica de dissort: els seus conservadors Ramon Violant i Joan Amades, moren prematurament amb pocs anys de diferència al mateix temps que es jubila el seu director Agustí Duran i Sanpere. El museu es queda sense conservadors i amb una direcció provisional.

Alhora, des de la direcció del Museu Etnològic, es proposa la unificació dels dos museus en dues seccions, la Exòtica i la Hispànica cadascuna al seu lloc, qüestió que també s’aprova per part de les autoritats municipals a inicis dels anys 60.

Aquesta circumstància, servirá per aprofitar els espais lliures del museu al Poble Espanyol com a magatzem provisional de les col·leccions emmagatzemades i exhibides al vell pavelló Balaguer, que será enderrocat. L’enderrroc es fa realitat i es construeix el nou edifici, que será la primera edificació a Barcelona pensada per a ser un museu, i será inaugurat el 13 de març de 1973.

Amb el pas dels anys i després de diverses i complicades conjuntures, la part del museu al Poble Espanyol ha de ser desallotjada i el 2004 totes les col·leccions de Catalunya i la resta de l’estat espanyol allí ubicades han de guardar-se a l’edifici del nou Museu Etnològic al passeig de Santa Madrona. Això va representar un augment de 35.000 objectes en l’espai on les col·leccions d’arreu del món ja tenien mancances. Les col·leccions van seguir creixent fins al punt de necesitar un magatzem extern i l’espai expositiu no permetia augmentar les col·leccions exhibides. Aquesta circumstància, afegida a l’important  i posterior increment de les col.leccions, va facilitar que el 2011 s’iniciessin en l’actual edifici, unes obres integrals d’adequació dels espais de recepció, de magatzem i d’exhibició finalitzades el 2015, que van millorar molt la conservació i exhibició dels objectes, però no la manca d’espais de magatzem.

Potser, en el futur i en concordança amb l’importància de les col.leccions, caldria fer una ampliació dels espais de l’edifici. Tots ho agrairiem… i especialment els més de 70.000 objectes dels cinc continents que custodia el museu.

I, per allò de que “qui perd els orígens perd identitat” aquí va el fragment d’un poema dedicat a la Colla de l’Arròs aparegut al setmanari català, humorístic i literari La Tomasa, el 1891:

Qui és aquesta gent tan fresca
que tants plahers amontona?
es… la flor de Barcelona!
la Societat de la Gresca.

S’anomena “Balaguer”
nom d’un digne catalá…
ja son nom indica clá
qui son y que poden ser.

avant sempre ¡May enrera!
diu son lema acreditat,
y en obras de caritat
sempre sol ser la primera;

y com la conducta abona
un procedir tan hermós,
és La colla de l’arrós
la joya de Barcelona…”