ENTUSIASME

L’ENTUSIASME dels pessebres de les monges

 

A partir de la missa del Gall de Sant Francesc de 1223, els ordes religiosos tant masculins com femenins van desenvolupar un extraordinari conjunt de pràctiques de devoció sobre el naixement de Jesús. De totes elles les pràctiques de les clausures femenines guarden un tresor preciós de llenguatge dels símbols. Una pietat senzilla i plena d’entusiasme que pretén commoure i en la qual cada gest que sembla banal conté un significat profund.

Les celebracions de Nadal estaven regides per dos cicles:

• el d’ADVENT com a cicle d’expectació, temps de dejuni, abstinència i incomunicació amb l’exterior.
• el de la PASQUA DE NADAL que comprenia els dies de Nadal i Reis, i el dia de Candeles que es desmuntava el pessebre. Temps de joia, de trencar la incomunicació i de retrobament amb els familiars.

Anem a veure algunes de les pràctiques de devoció que trobem en clausures femenines i que tenen un punt de connexió amb el joc simbòlic que fèiem de petits:

• Als noviciats de les Saleses, per marcar el caràcter penitencial i a la vegada joiós de l’advent, les novícies “aplanaven el camí del Senyor”. Es feia així: sobre una taula es representava un camí fet amb pedres per on passaven les figures de Josep i Maria. Durant l’advent, cada novícia havia de retirar les pedres del camí deixant només la sorra. Cada pedra que es retirava significava una petita privació o sacrifici que la novícia voluntàriament portava a terme.
• Una tradició que es practicava en diversos convents és la “canastilla mística”. Consisteix a repartir entre les monges unes petites targetes que enunciaven una virtut o sacrifici a practicar durant l’advent i que s’oferia al Nen Jesús la nit de Nadal. El text de vegades estava escrit en vers.
• La devoció de les 40 avemaries consistia a resar mil avemaries des del dia 30 de novembre al 24 de desembre, a raó de 40 avemaries per dia. Actualment és una devoció privada no comunitària. Les dominiques fan un petó a terra cada vegada que diuen “fruit del vostre ventre, Jesús”.
• Les Jerònimes, el tercer diumenge d’advent, en l’altar de darrere del cor, representaven l’escena en la qual Josep i Maria es troben per reconciliar-se després dels dubtes i del somni de Josep. La imatge de sant Josep prèviament havia passat uns dies a les golfes castigat per haver dubtat.
• En alguns convents, després de la Missa del Gall, hi havia la tradició de cantar i ballar i visitar els diversos pessebres dispersos pel convent.• Un acte molt emotiu era la celebració de la Cort del Rei Jesús, consistent en una gran cavalcada el dia de Nadal formada per les monges que feien, segons el paper que els havia tocat, de pastors, reis i altres personatges del pessebre.
• Entre les carmelites era costum cantar agenollades davant el pessebre per fer dormir el Nen
• En els carmels teresians, a part de la tradició de fer-se bromes, un costum propi per al dia dels innocents era el d’amagar el Nen Jesús, per protegir-lo de la fúria d’Herodes.

La resta del cicle de Nadal i fins a la Candelera hi havia molts altres costums que, amb gran entusiasme, representaven els moments més importants de la infància de Jesús.

 

Enric Benavent Vallès