Les cent millors cançons de Nadal
És un recull de Nadales amb les corresponents melodies editades per Joan Amades en format de llibre l’any 1949 que, amb el pas dels anys, ha estat reimprès en diverses ocasions (1986, 2004 i 2009) esdevenint com a un dels estudis musicals de referència del folklorista.
La selecció de peces va precedida per un proemi de l’autor on entre altres arguments, per una banda, exposa que: “La lletra de les cançons de Nadal, creiem que una part, sobretot les de caient greu i solemne que canten el Nadal per ell mateix i les narratives del sant misteri, foren dictades per gent d’església, bona coneixedora de la litúrgia i de les Santes Escriptures, que han servit de fonts d’inspiració a alguns textos. Les cançons descriptives de l’adoració, així com llur música, poden ben ésser obra de gent seglar i molt possiblement de pastors”.
I, per una altra banda, en relació al repertori escollit, explica que: “Les cançons, les hem ordenades més o menys cronològicament, seguint fins on hem pogut els episodis i les incidències del misteri de Nadal.
Hi ha algunes cançons que ofereixen un títol ben determinat i podríem dir gairebé únic, però moltes altres resulten molt difícils de nominar, majorment quan el tema de gairebé totes elles és ben idèntic. Ben poques són les cançons a les quals el poble dóna nom. No ens hem pogut servir, per tant, dels noms tradicionals, en la major part de casos perquè no existien i en d’altres perquè eren inadequats i no prou justos. Hem adoptat, doncs, per nominar les cançons, el sistema de què ja ens havíem servit quan ens dedicàvem a la recerca de música popular, això és, utilitzar com a tal la frase inicial de la cançó. El sistema no resulta, però, absolut, car a voltes hi ha versions o variants que muden el primer vers i aleshores fan canviar totalment el títol d’una mateixa cançó. No hem sabut trobar, però, altre procediment més adequat ni més aproximat, i és el de què també s’han servit d’altres recercadors de cançons estrangeres, perquè encara que no sigui el millor, resulta acceptable”.
El folklorista (com farà també en el Costumari Català) acaba el text agraint l’assessorament musical rebut de l’amic i mestre Joan Tomàs i Parés amb el qual va compartir nombroses recerques, com per exemple: El Rabadà.
A Betlem me’n vull anar;
vols venir tu, rabadà?
Vull esmorzar!
A Betlem esmorzarem
i Jesús adorarem.
Massa hi ha neu!
La neu que pel camí hi ha,
la calor ja la fondrà.
Oh, i la que fa!
Aixeca’t, hissa, fes foc,
no vagis a poc a poc!
No trobo els esclops!
Tu les teies encendràs
i el camí il·luminaràs.
No ho faré pas!
També crec que hi va el padrí;
vols venir o no vols venir?
Calla i deixa’m dormir.
El Joan amb la samarra
portarà una botifarra.
Ai, el panarra!
La samarra portaràs
i de neules l’ompliràs.
No ho faré pas!
Si tu, de neules, no en vols,
ja l’ompliràs de torrons.
No em saben bons!
Al punt de la mitja nit
el sol resplendent ha eixit.
Qui t’ho ha dit?
Un àngel que va volant
pel cel ho va publicant.
No serà tant!
Jo li vull portar un banquet
perquè sigui sant Josep.
Que estigui dret!
Cantaràs una cançó
al més bonic Infantó.
Això sí que no!
Mira que és el Redemptor;
oferim-li nostre cor.
Amb tot amar!
Anem; mira, rabadà,
no em facis pas enfadar.
No vull cantar!
Mira que et despatxaré
si no portes un corder.
Ja me’n ´niré.
