Les decoracions vegetals de l’any de la picor
Fer ús d’elements vegetals per tal de transformar els espais ordinaris i quotidians en espais extraordinaris i festius és una constant en totes les cultures i en totes les èpoques. Tots tenim imatges tòpiques de pètals multicolors en festivitats de tradició hindú, o collarets de flors ben llampants com obsequi de benvinguda a Hawai etc.
És fàcil imaginar mil i una decoracions amb flors, branques i verd. Si resseguim el nostre cicle de l’any amb atenció observarem que les grans diades tenen elements vegetals associats. Per Nadal el verd, el vesc, l’arbre,… Per Rams, l’olivera, el llorer, la palma…. Per Sant Jordi, roses… Pel maig arbres…. Per Corpus, la ginesta, brancatges, i d’altres flors primaverals que donen color a la festa… Per Sant Joan, el pericó i quasi totes les herbes remeieres i aromàtiques que tenen els seu punt màxim de floració pels volts d’aquesta data… Per tots Sants, els crisantems etc.
En els fonaments més profunds dels nostres constructes culturals ja trobem referències explícites de decoracions florals per motius festius. A les Floralies romanes dedicades a la deessa Flora, en plena primavera, s’hi feien guarniments florals en els temples i la gent vestia acolorida amb complements florals com diademes, corones, poms etc. Com podem veure, aquest ús festiu dels vegetals és molt antic.
Centrant-nos en la festa del Corpus i posant el focus a la ciutat de Barcelona coneixem l’ús de decoracions vegetals molt aviat. En el pregó de la festa del Corpus de 1323, transcrit per Agustí Coy Cotonat, ja s’ordena que es facin empaliades i enramades los carrers e lochs, el que ens fa pensar que aquest costum, el Corpus possiblement el manlleva d’altres celebracions.
El costum de fer enramades consistia i consisteix encara en alguns indrets, a decorar les portes i façanes de tot el recorregut de la processó amb elements boscans. Per als nostres avantpassats que no disposaven de gran cosa, la forma més lluïda i al seu abast per a decorar, era fer-ho amb ginesta, branques i flors. Aquest costum està relacionat directament amb l’estat de plena efervescència en què es troba la natura en el moment de l’any en què se celebra el Corpus.
De les enramades han derivat les garlandes i gallardets de paper, i més modernament de plàstic. També les estores de flors amb dibuixos, que són l’evolució de les anteriors que només eren un llit de fulles verdes, de ginesta i de roses. Actualment es conserva aquesta tradició amb molt d’èxit en poblacions com la Garriga, Arbúcies o Sitges.
A més del factor decoratiu, a l’Edat Mitjana els pètals de flors i les fulles d’arbres acomplien una funció aromàtica. No oblidem les pudors que formaven part de la vida quotidiana de les ciutats i pobles medievals. El bestiar omnipresent, els obradors on es treballaven les pells o els saladors de menjar, només per citar uns exemples, omplien els carrers de ferums no gaire agradables. Les branques i les flors acabades de tallar, desprenien una fragància que suavitzava les olors de cada dia i així encara donaven una dimensió ambiental més extraordinària.
