Les donacions i les cèdules font

CÀPSULA 6

 

La donació de material com a acte de generositat o bé en préstec per a ser copiat, va ser una de les fórmules que va ajudar l’Obra del Cançoner a disposar de material. Del 2 de març de 1922 fins al 13 de març de 1936, es van fer noranta-dues donacions. Entre les donacions també hi havia instruments musicals. Uns dels més curiosos van ser dues llargues trompetes de vidre que el gerent de la Fàbrica de vidre de Palma de Mallorca va trametre. Aquesta mena de trompetes, les empraven els nois de Mallorca la vigília de Reis.

Les donacions venien de part de societats, particulars, clergues que aportaven material musical de les seves parròquies, estudiosos, professors de música, músics, directors de cor, etc. Les donacions arribaven de diversos indrets dels països de parla catalana. Alhora també s’extreia documentació d’articles o llibres ja publicats.

Una de les donacions més importants pel que fa al volum i contingut va ser el fons de Marià Aguiló, cedit a l’Obra del Cançoner l’any 1923 pel seu fill Àngel Aguiló i Miró. Com també ho va ser la de mossèn Cosme Bauzà de Felanitx. Als dos se’ls adreçaren comunicacions de regraciament, cal·ligrafiades en pergamí pel gravador Joaquim Figuerola, i signades per tots els membres del Consell Consultiu. A més, es publicava una nota als diaris barcelonins donant compte de la donació. Més endavant, entre els anys 1929 i 1931, una part considerable del fons de Rossend Serra i Pagès passà a l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, tot i que, estranyament, no hi ha constància d’aquest fet ni a les actes del Consell Consultiu ni al Dietari de l’Obra del Cançoner.

Calia endreçar tot el material que anava arribant per tal que esdevingués consultable, i pensaren fer-ho a través de les denominades CÈDULES FONT. Des del Consell Consultiu es determinà que cada peça tingués la seva pròpia cèdula, independentment de la llargada de la cançó. S’optà per un full de paper fil de 33 x 46 cm. Cada cèdula anava encapçalada pel rètol: “Fundació Concepció Rabell i Civils, vídua Romaguera” i a sota, com a títol: “Cançoner Popular de Catalunya”, estampats amb un segell, que va ser donat, juntament amb un aparell numerador, per Frederic Nadal, successor de Manufactures Bossi i Mariné. En aquestes CÈDULES FONT hi constava la música i el text, així com tota la informació corresponent a cada document. Era l’equivalent al que seria una catalogació informàtica actual.

 

Es va considerar que les cèdules s’havien d’iniciar amb la còpia de materials ja impresos. Començaren amb la còpia del Romancerillo Catalán de Manuel Milà i Fontanals. Seguiren el cinc volums de Cançons de la terra de Francesc Pelagi Briz, les Cançons i follies de Pau Bertran i Bros,  el Cançoner del Calic publicat per Mn. Joan Serra i Vilaró, les Cançons Populars Catalanes recollides per Francesc Alió, les melodies dels volums publicats del Cançoner Popular d’Aureli Capmany, etc. En total arribaren a copiar i documentar 25.000 cèdules. Tot el material era curosament copiat a l’oficina de l’Obra del Cançoner, retornant el que s’havia deixat en préstec per a ser copiat.

 

• Música: Anirem a Sant Miquel.
  Arranjament: Baltasar Bibiloni. 1936
  Intèrprets: Agrupació Quinta Justa – Coral de Sóller
  Direcció: Toni Borrà
  Aquest enregistrament pertany al concert en homenatge a Rafael Patxot i a l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, celebrat a l’Auditori de Barcelona el dissabte 27 de febrer de 2016.