Les fotografies
CÀPSULA 12
A les “Ordinacions de les missions” que havien de signar els missioners abans de posar-se en camí, s’especificava que s’havia de fotografiar els informants i el que es considerés útil com a informació de caràcter etnològic.
Si amb els cilindres de cera les mostres que ens han arribat audibles, són més aviat escasses, no ha estat així, per sort, amb el material fotogràfic.
Uns dels missioners que més fotografies van fer van ser: Joan Tomàs, Baltasar Samper i Palmira Jaquetti, al costat d’alguns dibuixos fets pel seu marit Enric d’Aoust.
En total, el material fotogràfic ronda les 4000 fotografies. No en totes les missions se’n van realitzar, però sí en bona part d’elles.
Aquest és, també, un material de gran valor. El que predomina són les fotografies d’informants de totes les edats, homes, dones i infants. Les seves cares, mirades, expressions, indumentària, la seva posició corporal al moment de fer la fotografia criden l’atenció. Com també les mans dels informants adults, unes mans que ens fan pensar en la duresa del treball que havien dut o duien a terme, així com la posició de les mans en les dones. Les fotografies són una font inesgotable per a entendre i copsar com era la vida d’aquests avantpassats nostres, que van contribuir a deixar-nos un gran tresor.
També s’hi troben fotografies dels informants amb la seva família, o al moment de realitzar les seves tasques de treball ja fossin agrícoles o d’altres menes, com el cas dels tallers de brodadores mallorquines. Aquests eren moments en què el cant acompanyava el ritme corporal del treball, amb el gest, el caminar, els estris que empraven, etc.
No tots els informants estaven disposats a deixar-se fotografiar, i aquest fet ocasionava situacions ben curioses. D’altres, en canvi, es posaven el seu millor vestit i s’arreglaven per aparèixer bé a la fotografia.
Des de l’oficina de l’Obra del Cançoner, s’enviaven als informants les fotografies que els havien fet els missioners, com a mostra d’agraïment. També es feien arribar cartes de regraciament als contactes que havien fet d’enllaç entre els missioners i els possibles informants per a facilitar la recol·lecta de material.
Però més enllà de les fotografies dels informants, també ens han arribat fotografies de paisatges, masies, camps, rius, barques, càntirs, instruments musicals, conjunts instrumentals, danses, balls, entremesos, etc. Tot plegat, ens dóna una informació important i interessant a tenir en compte, no pas per viure melancòlicament del passat, sinó per entendre i valorar molts aspectes que han format, i que encara formen -tot i que de manera diferent-, una part important del nostre present.
“Caçadors de cançons”, el darrer llibre escrit pel P. Josep Massot dedicat a l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, és també un homenatge als informants, gràcies al bon nombre de fotografies que contenen les seves pàgines.
Procedència de les imatges: Abadia de Montserrat © 2022
Cançó: Non, non, canta la mare
Intèrprets: Coral: Coral Verge del Camí de Cambrils.
Arranjament: Xavier Puig. 1973
Direcció: Núria Ortoneda
Aquesta cançó pertany al concert en homenatge a Rafael Patxot i a l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, celebrat a l’Auditori de Barcelona el dissabte 27 de febrer de 2016.
