Les oficines de l’OCPC
CÀPSULA 5
L’oficina de l’Obra del Cançoner estava situada en una dependència del Palau de la Música, i se’n feia càrrec Mn. Joan Puntí, secretari de l’Obra del Cançoner, que hi dedicava dues hores al dia, de 6 a 8 del vespre.
En dos anys, el volum de treball que arribava a l’oficina de l’Obra del Cançoner va fer que, el 12 de febrer de 1924, s’incorporessin a l’oficina Josep M. Casas i Homs (del departament de lexicografia de l’Institut d’Estudis Catalans) i Baltasar Samper (músic, i crític musical al diari “La Publicitat”).
La seva tasca a l’oficina era la de copiar els materials que eren enviats en préstec per aquest afer, a més d’anar configurant les anomenades CÈDULES FONT. El seu horari era de tres hores diàries, de cinc a vuit del vespre, tots els dies feiners. Aquest horari es va ampliar l’any 1925 a cinc hores diàries, ja que el volum de feina continuava augmentant. També es va ampliar l’horari del Secretari.
Per tal de facilitar la tasca als dos nous treballadors, es van portar a l’oficina de l’Obra del Cançoner dues màquines d’escriure -amb les seves respectives taules- de la marca “Fox”, en espera que arribessin les ja adquirides de la marca “Underwood”. També s’hi portaren llums elèctrics de peu i una taula destinada a la còpia de les melodies de les cançons.
Tot això enmig d’un ambient gens propici a causa de la dictadura de Primo de Rivera. El dietari de l’Obra del Cançoner, amb data 2 de gener de 1924 ens diu: “L’entrada d’any és amb tempesta per mor que el Directori Militar d’Espanya segueix decretant la destrucció de la personalitat de Catalunya en general i més especialment de la nostra cultura, amb intent, ara de fresc reialment proclamat, d’ofegar la nostra espiritualitat.
No existint estat de dret, sinó mera actuació de força, cada jorn es cometen noves arbitrarietats contra les gents, les corporacions, les tradicions i àdhuc la matèria, car la dèria dictatorial és anada fins a l’iconoclasme”.
Per aquest motiu, Rafael Patxot va exposar als càrrecs de l’Orfeó Català la conveniència de treure tots els materials de l’Obra del Cançoner, en previsió d’una possible clausura de l’Orfeó Català, tal com estava passant amb altres entitats. La proposta del senyor Patxot fou acceptada, i s’emportà el material a casa seva. L’oficina de l’Obra del Cançoner quedà quasi buida per bé que s’hi continuava treballant.
La temuda clausura governativa de l’Orfeó Català va arribar el mes de juny de 1925. L’Obra del Cançoner es queda sense seu, però el mestre Francesc Pujol, previsor i d’acord amb el senyor Patxot, ja tenia mig emparaulat un pis en un edifici nou, destinat a despatxos comercials al n. 21, 2n C de Via Laietana. L’oficina de l’Obra del Cançoner va tornar a estar operativa a principis del mes de juliol.
Més endavant s’incorporaren a l’oficina de l’Obra del Cançoner Ignasi M. Folch i Torres i Vicenç M. de Gibert.
- Música: El mariner.
Arranjament de Francesc Vidal (1987), cantat en quatre parts.
Intèrprets: Coral Polifònica de Granollers.
Direcció: Agustí Vidal
Piano: Frederic OlleL
L’enregistrament pertany al concert en homenatge a Rafael Patxot i a l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, celebrat a l’Auditori de Barcelona el dissabte 27 de febrer de 2016.
