Les ombres xineses

Hi ha dipositades  en les calaixeres del fons Arxiu Joan Amades de la Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya una sèrie figurativa integrada per 14 làmines d’Ombres Xineses, la major part de les quals foren utilitzades pel  folklorista per il·lustrar el treball:  Titelles i Ombres Xineses (1933) que, l’Associació Cultural Joan Amades conjuntament amb edicions El Mèdol de Tarragona, reeditaren l’any 2004 en edició de facsímil dintre de la col·lecció Biblioteca de Tradicions Populars, núm. 28

Pel que fa al capítol final d’aquest llibre, Amades, amb el suport de l’amic Josep Colomines, fa una descripció de cadascun dels fulls impresos que es reprodueixen, com per exemple el següent i, que a tall de mostra diu: “Núm. 2. No porta títol donat per l’imatger. Els fulls francesos el titulen Scènes diverses, i, en efecte, els personatges que hi figuren no semblen pas tenir un encadenament. En coneixem dues edicions: una del 1859 y una altra del 1865. La indumentària d’alguns dels personatges no sembla pas ésser francesa: sembla tenir més d’italiana, circumstància que s’observa també en altres fulls. No és aventurat de suposar que, almenys en la imatgeria popular, les ombres representen una marcada influència italiana. És remarcable que, en totes les edicions del primer dels dos anys, els fulls es presenten dividits en dues parts i les figures emmarcades dintre de dos grans marcs. No sabem a què pogués obeir aquesta divisió. En les edicions posteriors, el marc fou gratat damunt la fusta i es presenten les figures lliures de tot enquadrament.”

La totalitat de les làmines d’un format Din A3 que descriu, foren impreses a la ciutat de Barcelona a les impremtes de: Juan Llorens. Calle de la Palma de Santa Catalina núm. 6 i d’Antonio Bosch, Calle del Bou, de la Plaza Nueva, núm. 3.  I, el perquè dels aires afrancesats i italianitzats que respiren les il·lustracions, Amades ho argumenta dient, en altres racons del llibre, és a causa de la gran difusió de les ombres a França que engrescaren els imatgers barcelonins de l’època a copiar els fulls propagant unes figures que no tenien però res de catalanes. Així i tot, explica que, en Llorens, en reproduir els boixos alterà un xic la indumentària per donar-los un segell de catalanitat. I, a més, publicà llibrets simples i petits de comedietes per representar funcions teatrals.

Respecte a la definició geogràfica d’Ombres Xineses, Joan Amades ho resolt també en el llibre d’una forma erudita, típica dels escrits que sovint va redactar, tot dient, per l’ocasió, que: “L’origen de les ombres es perd en la llunyania del temps. De molt antic ja eren conegudes i practicades pels pobles orientals, que en feien grans espectacles. Sembla que fou a Xina on prengueren un major increment i on assoliren un grau més alt de perfecció, del tal manera que els altres pobles d’Orient les qualificaren de Xineses. Els pobles islàmics les varen acceptar i les prengueren com a mitjà de propagació dels textos sagrats; per aquest motiu hom els donava un caient religiós i semisagrat. Fou a Turquia on l’espectacle prengué gran volada i sortí del seu marc religiós per a prendre un aspecte profà. Encara actualment se’n celebren grans representacions i és l’espectacle que més plau i atreu a les gents senzilles.

Llur introducció a Europa és difícil de precisar. A darreries del segle XVIIè ja eren conegudes al sud d’Alemanya, on els donaven el qualificatiu de “schatspiel”, o sia joc d’espectacle popular, i constituïen la delícia de la mainada. Per aquesta raó els alemanys creuen ésser els introductors de l’espectacle a Europa.”