Aureli Capmany: les rondalles
Podríem dir que Aureli Capmany va tenir una vida de rondalla, o si més no: una vida amb rondalles. Perquè el món de les rondalles forma part de manera indestriable de la vida d’Aureli Capmany. La seva filla Mª Aurèlia diu del seu pare que “…posseïa (…) un poder excepcional de fer vivent allò que explicava.”. És possible que aquest poder sigui el que tant atreïa els oïdors, fossin grans o petits, quan Capmany explicava una rondalla.o un conte. Hi ajudava, segurament, la seva bona veu, una excel·lent memòria i el fet que fos actor.
I això va fer durant molts anys en Aureli Capmany: explicar contes, publicar-ne i també parlar dels contes i de les rondalles en nombroses xerrades i conferències. Podem dir que Capmany va ser un conta contes, abans de que haguem tipificat aquesta activitat. L’any 1921, al Noticiari Mensual de la Secció d’Excursions s’hi publica una nota referida a una sessió de Capmany en la que comenten les “gracioses narracions del xispejant folklorista” i que els assistents Per una estona ens sentirem mainada fent rotllo al voltant de l’avi, …”. Vaja: que hi tenia la mà trencada… Va ser, per tant, una de les seves grans aficions i en conseqüència una de les seves bones fonts d’ingressos.
L’any 1899 comença a explicar rondalles en públic i això fa que viatgi força per Catalunya amb aquest motiu. L’any 1904 surt la revista infantil En Patufet al carrer, de la que ell és l’ànima ja que hi fa de director, administrador, redactor i, en definitva: de tot. Ben aviat, al número 3 de 17 de gener ja hi trobem una secció dedicada a les rondalles, anomenada justament Rondalletas, en la publica la rondalla que titula “Anar per llana i sortir esquilat” que mostra com l’afany de rebre favors a canvi d’obsequis pot fer que un en surti escaldat.
A partir d’aquest, la revista sovint publica rondalles que amaguen una lliçó: Blancaneu, Els dons del diable, Dych i don, Les dues noies, La mala muller, El mal fill, L’os y la guineu, El príncep bennat i una llarga, llarga llista. Algunes rondalles són catalanes, però també en publica de noruegues, eslovenes, alemanyes, àrabs, poloneses, etc., procedència que fa constar al darrera del títol. A més, a partir del número 5, de 31 de gener s’inicia la secció anomenada Faulas, en la qual Capmany publica una versió en català i resumida d’una faula d’Isop, cada una de les quals conté una lliçò o bona manera d’actuar. Més endavant encara pren una altra iniciativa: la de publicar les històries que els lectors gentilment li envien.
El mateix any, publica l‘obra Rondallas, amb sis històries sobre la veritat, l’amor, l’astúcia, la generositat i altres virtuts. L’any 1909 col·labora a la revista La rondalla dels dijous publicant-hi un seguit de rondalles: L’aprenent ferrer, Espigueta de mill, La gabia d’or, La guineu i el gripau, i altres, totes amb una lliçò que demostra que la bona manera d’actuar sempre ens reportarà beneficis.
La publicació de contes i les rondalles queden una mica abandonats quan Capmany a partir de l’any 1907 comença a dedicar-se a la dansa, però en canvi Capmany els converteix en motiu i tema de les sessions als centres d’ensenyament, al costat de les cançons i els balls. Així l’any 1914 quan és nomenat professor de l’Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona i sobretot a partir de 1915 quan inicia l’etapa de mestre amb els nens orfes de la Casa de la Maternitat.
L’any 1921 col·labora a la revista infantil La Mainada que s’allarga fins l’any 1923, publicant-hi El noi ocellet, La princeseta, La pubilla de l’Estany o Les tres germanes que eren molt fines.
Entre l’any 1924 i el 1926 i també el 1928, publica rondalles a la revista infantil Sigronet. Hi trobem: L’astucia de la guineu, L’alegria d’un rei, La fada divina, El castell misteriós, El dragó dels tres caps i altres i també algunes que ja havia publicat anteriorment en les altres col·laboracions, com per exemple L’aprenent ferrer o El sabateret. Encara podem esmentar la col·laboració a la publicació anomenada La rondalla catalana, una publicació de format molt petit ja que feia 10’5 centímetres. Allà hi publica El censalet, La fada i el pastor, La núvia de cera, La princesa Flordamor, La reina ratolina, i altres rondalles.
En paral·lel a l’interès per la rondalla, Capmany s’interessa per les auques de rodolins, que narren una història, sovint també amb un transfons alliçonador. A la revista En Patufet, obre una secció que es diu Aucas en les que en publica a doble página. També va tractar-les des del punt de vista històric, per exemple a l’article Auques i rodolins, publicat a La Mainada l’any 1921, en el que tracta l’antiguitat i procedència d’aquestes històries il·lustrades i contades en rodolins.
Per acabar, esmentarem un altre tema relacionat amb la narrativa popular, en mans de Capmany: el llegendari, o millor dit: les figures llegendàries. Entre totes, destaca el seu interès pel conte Arnau, tractat en diverses conferències a l’Ateneu Enciclopèdic Popular i altres institucions, i pels bandolers Joan de Serrallonga, principalment, Perot Rocaguinarda i altres dels que parlà en xerrades i escrivi diversos textos, relacionats en part amb el Ball d’en Serrallonga.
