L’Esquerrana
Avui, el ball protagonista és l’Esquerrana. L’esquerrana és una dansa de parelles ballada a les comarques més muntanyoses de Catalunya, és un ball d’interior, de muntanya. Geogràficament, les esquerranes es localitzen majoritàriament a les poblacions de les comarques del Pallars Jussà i del Pallars Sobirà i també en algunes localitats de l’Alt Urgell, la Noguera i l’Alta Ribagorça, sense oblidar les de la veïna Andorra, tal com podeu localitzar a l’Inventari de danses vives de Catalunya. En aquest àmbit geogràfic el ball ha tingut una etapa esplendorosa als segles XIX i XX que es manté, avui, en plena vigència.
L’àrea geogràfica acotada i la semblança entre totes les esquerranes, tant en la música com en la coreografia, fan que la poguem tractar com un tipus concret de dansa. La majoria d’esquerranes es ballen amb motiu de Festa Major i sovint al matí, però a Rialp és ballada per Carnestoltes després d’un àpat comunitari i a Alós d’Isil a cavall de les diades de Sant Joan i Sant Pere.
El ball és senzill, mig reposat i mig saltat, de poca complicació coreográfica, amb un nivell fàcil de dificultat, apte per totes les edats i persones, sense necessitat de cap coneixement de ball ja que es pot aprendre mimèticament. S’estructura a partir de dues o tres parts coreogràfiques que corresponen a iguals parts musicals, d’una durada general de vuit compassos, amb paral·lelisme entre la música i el ball: a cada part coreogràfica li correspon una de musical.
La totalitat de la dansa es repeteix les vegades que cal segons el nombre de parelles que ballen ja que a cada repetició es canvia de parella, de manera que la ballada no s’acaba fins que cadascú retroba la persona amb la que ha iniciat el ball. Per això, malgrat que l’Esquerrana és de durada breu, la ballada es pot allargar molt quan son moltes les parelles que la ballen. És un dels exemples dels balls que jo anomeno “socials” perquè hi pot participar tothom i perquè a la ballada cada persona haurà ballat amb les totes les que ocupen la posición de la seva parella.
L’Esquerrana és un ball de plaça en el que les parelles es disposen en rotllana amb els dos components encarats. A la rotllana, la disposició de les parelles no sempre és la mateixa: en algunes poblacions, els homes es situen a la part interior de la rotllana, com és el cas de les d’Esterri d’Àneu o Rialp, mentre que en altres llocs, com a Castellciutat (Seu d’Urgell) o Alós d’Isil, les parelles queden situdes en una sola rotllana.
Sigui com sigui, a la primera part de l’Esquerrana, la parella, sense agafar-se, balla un davant de l’altre sense moure’s de lloc o com a molt amb un desplaçament a un costat i a l’altre. A la segona part, els balladors agafats, pel braç o la mà, volten , fent mitja volta o sencera, ara agafats d’un braç o d’una mà i després de l’altre, o sigui ara girant en una direcció i a continuació a la contrària. Al final d’aquesta segona part, tothom canvia de parella per reiniciar l’Esquerrana amb la propera persona, i així anar fent i anar fent fins que ens trobem amb la primera persona amb qui hem començat a ballar.
A les esquerranes de tres parts, entre les dues que hem comentat ara, s’hi intercala una altra part coreogràfica i musical ballada també deixats anar. La música que acompanya l’Esquerrana és de ritme binari que segons el lloc pot ser tocada per una cobla, una orquestrina o un petit grup de músics.
Abans d’acabar, no podem oblidar la cançó que ens algunes poblacions l’acompanya. Així coneixerem algunes de les lletres de les cançons. Una d’elles explica el següent:
“Amb un viudo, mare mare
amb un viduo mare no,
Amb un víudo fa de bon viure
i amb fadrinet millor”
Una altra ens diu:
“Vos a mi em doneu la dreta
jo l’esquerra us tinc de dar
perquè soc desgraciadeta
que no tinc sinó una mà.”
I si mai us trobeu en un lloc on comença una Esquerrana, podeu probar de ballar o quedar-vos mirant, però … no us la perdeu!.
