L’Home del sac
Moltes vegades tenim assumit que els personatges de l’imaginari venen de lluny, i que els seus orígens es perden en les foscors dels temps. No és així, si més no, no en tots els casos. Aquests personatges, com tot a la vida, neixen en un moment determinat, evolucionen, alguns fins i tot es reprodueixen i finalment es moren o canvien d’identitat adequant-la als nous temps. És allò d’adaptar-se o morir.
En aquesta secció us presentaré un dels personatges que més por ha fet a la mainada i que sembla ser que viu en hores baixes, o de poca productivitat ja que ha desaparegut de la veu popular i els pares i mares ja no l’utilitzen per fer creure la canalla. Us estic parlant d’un dels espanta criatures que més fortuna va fer des de mitjans del segle XIX i fins ben be els anys vuitanta del segle XX. És l’Home del sac.
La industrialització va ser un dels processos de canvi mes interessants que s’han produït. Els avenços tecnològics del moment com la màquina de vapor o les llançadores en el tèxtil van capgirar els sistemes de viure, les relacions humanes, en definitiva la manera d’entendre el món. Com sol passar, el que significa canvi o progrés desperta recels. Per un cantó, tot allò que d’entrada és desconegut incomoda i per un altre sempre hi ha qui no tolera la possibilitat de progrés, sobretot si és dels altres, és clar. Doncs el nostre personatge, l’Home del sac, neix en aquest context d’industrialització salvatge i de canvi social.
L’Home del sac és un personatge urbà, nascut a la ciutat. La seva aparició va lligada als tallers i fàbriques que van mecanitzar-se. Aquesta mecanització requeria greix per fer anar les màquines ben fines. Va haver qui va tenir la pensada truculenta de fer creure que aquests enginys mecànics funcionaven millor si el greix que s’utilitzava era humà i encara millor si el sagí era el d’un infant. Aquesta creença va arrelar i va crear tot un univers de terror al voltant de l’Home del sac, encara més amb l’aparició del ferrocarril i dels tramvies en que aquest home imaginari va agafar encara mes volada.
Com ja us podeu suposar l’encarregat d’escorxar i extreure el greix dels nens i les nenes era l’Home del sac. Els procediments eren diferents segons la crueltat de qui explicava l’història sempre amb l’objectiu de fer por a la mainada. L’element comú era que més aviat o més tard, l’infant acabava dins un sac o per traslladar-lo a l’escorxador o be un cop convenientment esquarterat per dur-lo a les indústries convertit en llard.
L’imaginari popular te d’altres personatges d’origen real directament emparentats amb l’Home del sac i que li son molt propers fins i tot probablement son els precursors. El cas més clar és el drapaire, que amb el sac penjat a l’esquena i deambulant pels camins i carrers va donar-li la imatge, tal i com recull Joan Manel Serrat a la cançó El Drapaire. L’altre seria el “gitano”, d’imatge similar a la del drapaire, en aquest cas d’ètnia gitana i que actualment seria impensable la seva existència per les seves connotacions racistes.
——————————————–
Mireu aquest curtmetratge d’animació realitzat per a l’assignatura de Projectes 2 ( dibux-animació) l’any 2010 a la facultat de BBAA Sant Carles de la Universitat Politècnica de València. Molt ben parit.
