Llibertats d’orgue del cicle de Nadal

“El ball del gegant” i “Setè to: Jo te l’encendré”

A partir de la nit de Nadal i durant tota la seva octava, especialment durant el segle XIX, com també en altres festes de l’any com el Corpus, l’orgue havia esdevingut un instrument verament popular. És a dir, en aquests curts espais de temps litúrgics l’orgue, i per suposat l’organista, tenia llibertat plena per interpretar les melodies de moda del moment, les més populars, i improvisar sobre elles. No deixava de ser un exercici de virtuosisme i de sorpresa per al divertiment del mateix poble fidel present en aquestes celebracions que esperava amb delit aquestes interpretacions.

Els organistes anotaven les melodies en uns quaderns que han arribat fins els nostres dies els quals ha vingut bé anomenar-los: quaderns d’orgue o d’organista.

Escoltem dos temes interpretats per l’organista Montserrat Torrent. Un prové del manuscrit de la Missa Pastorial de Sant Joan de les Abadesses. Porta per títol El ball del gegant, i és una melodia d’un caient tradicional proper a les destinades a la funcionalitat de fer ballar gegants. Per la seva part, l’organista, a la manera d’improvisació, fa dialogar aquesta melodia amb la tonada popular coneguda en el nostre món infantil com Quan el pare no té pa.

El segon tema que escoltarem prové de l’Arxiu Musical del Monestir de Montserrat. Aquest document, en el seu origen, formava part de l’arxiu del compositor i organista Càndid Candi de la segona meitat del segle XIX. Una de les peces d’aquest manuscrit és una que porta per títol: Els vuit tons gregorians. Escoltem tot seguit el Setè to -“Jo te l’encendré”. En aquesta peça hi ha dos motius ben diferenciats: el primer ens presenta una escala cromatitzada interpretada al pedalier que és ornamentada amb un arpegiat a la veu superior. El segon ens fa sentir una versió de la melodia tradicional catalana del “Jo te l’encendré, el tio, tio fresco”.