Lluís Miquel i 4Z – Les beates
Càpsula número 21
Lluís Miquel, el fundador dels 4Z, neix l’any 1944 a València on viu de ple el moviment de la Nova Cançó endegat i liderat a Catalunya pels Setze Jutges des del 1961; un moviment que té al País Valencià el gran protagonisme de Raimon. Un parell d’anys més tard, Lluís Miquel es converteix també en un dels referents de la cançó valenciana, quan munta el seu grup Els 4Z. És nodreix sobretot del sarcasme i l’humor per fer la seves cançons i per traduir i adaptar les dels seus admirats cantautors francesos. Lluís Miquel compagina la música amb el doblatge cinematogràfic i amb la gestió empresarial d’espectacles. Com tots els artistes de l’època, actors, escriptors, músics en general i cantautors en particular, Lluís Miquel, viu de ple també el calvari de la censura franquista, com per exemple, la que pateix la cançó Les beates.
“Les beates va ser una versió, duent-la al nostre camp i a la nostra vida quotidiana, de ‘Les bigotes’ de Jacques Brel. Vàrem fer una traducció molt nostrosa i feia gràcia perquè a cada actuació havíem de passar les cançons que anàvem a cantar per la censura, que estava a una oficina sinistra del Ministeri d’informació i turisme ací, a València. I clar, quan llegien ‘Les beates’ immediatament posaven DENEGAT. No mos la deixaven cantar. Després vaig intentar canviar-li el títol i tampoc va colar. Però un dia que vaig anar amb les lletres al ministeri, es veu que els altres censors estarien de vacances i n’hi havia un que era nou, un poc més jove que els altres. Revisant les cançons veu ‘Les beates’ i diu: Escolte, això què és? un homenatge a eixe famós grup de melenuts de Liverpool? –confon les beates amb els Beatles–, i jo vaig dir, sí, sí, efectivament, és un homenatge. Ah, doncs autoritzat!. I a partir d’aquí la vàrem poder cantar”.
Crec que no calen més comentaris per avaluar la capacitat i la coherència de la censura franquista. Aquest record l’hem recuperat de l’arxiu sonor de Jordi Roura. Avui recordem aquestes beates de Jacques Brel, valencianades per Lluís Miquel amb el seu grup, els 4Z, que tant els va costar, els anys 60, de dur als escenaris, per causa de les interferències dels censors imposats per la dictadura franquista però que, en canvi, sí van poder gravar a través de la discogràfica EMI. És la cançó que, amb aquesta contradicció, ha tornat uns quants anys més tard, aquí al Fes ta festa. Lluís Miquel mor el maig de 2023.