L’spin off del pessebre
La sèrie Merlí explica les peripècies d’un professor de filosofia d’institut (protagonitzat per Francesc Orella) i dels seus alumnes de batxillerat. La seva emissió a TV3 va tenir tant d’èxit que se’n van fer tres temporades. I no només això, aquesta tardor vam poder veure a TV3 la sèrie Merlí, sapere aude, que segueix l’evolució d’en Pol, un dels alumnes destacats del professor Merlí. D’aquesta segona sèrie se’n diu que és un spin-off. El terme spin-off es fa servir per referir-se a aquelles sèries de televisió que s’han creat a partir d’una altra sèrie existent, prenent de l’original algun element com ara el lloc on succeeix l’acció o algun personatge destacat. Per tant, Merlí, sapere aude és l’spin-off de Merlí.
¿Podríem pensar que el món del pessebre també té el seu spin-off? És a dir, ¿hi ha algun element propi del pessebre que hagi pres vida pròpia i que tingui entitat per ell mateix, més enllà del propi pessebre? Segurament que trobarem una resposta afirmativa a aquestes preguntes si ens fixem en la figura del caganer.
Tot i que hi ha diverses hipòtesis de quan i com neix la figura del caganer, no podem negar que el seu origen pot ser molt similar a d’altres figures que poblen els nostres pessebres populars. És a dir, durant molt de temps el caganer va ser una figura més. Bé, això no seria del tot correcte: no podem amagar que, pel seu caràcter, el caganer sempre s’ha vist com una figura especial.
Sigui com sigui, és en els darrers temps que podem dir que el caganer ha pres vida pròpia. Quan arriba Nadal, a les notícies ens expliquen quins són els nous caganers, s’organitzen exposicions de caganers, s’han publicat llibres i estudis sobre la figura del caganer i, també, existeix l’Associació d’Amics del Caganer (que enguany, tot sigui dit de passada, ha celebrat els seu 30è aniversari).
Des del món del pessebre no sempre s’ha vist amb simpatia aquesta popularitat del caganer. És més, l’èxit mediàtic del caganer moltes vegades s’ha mirat amb recel.
Si diem que el caganer és l’spin-off del pessebre, això significa que aquesta figura té vida pròpia, que està evolucionant amb independència de l’evolució de la tradició «mare», el pessebre. És bo saber això i treure’n profit.
Als pessebristes que no els agrada la fama del caganer, els diríem que no s’hi posin de cul (amb perdó, però en aquest cas l’expresió és adequada), sinó que intentin aprofitar-ne la lliçó.
Per què no podem fer figures de pessebre que representin personatges i oficis actuals? Per què no actualitzem el pessebre de la manera com s’ha actualitzat el caganer?
Per què no aprofitem l’spin-off (el caganer) per fer que la gent s’enganxi a la sèrie original? (el pessebre)?
Albert Dresaire Gaudí
