Luis Trias i Pujol i Angelina Trias i Amatller

Sovint desconeixem l’autoria de moltes figures de pessebre, sobretot del pessebre popular. No hi havia el costum de firmar-les i molts artesans es dedicaven a aquesta tasca com a complement d’una altra feina. Tot plegat ha portat a l’anonimat a molts figuristes. Quan aconseguim identificar l’autoria d’algunes d’aquestes figures és una gran alegria. Avui volem presentar les figures fetes per en Lluís Trias i Pujol i posteriorment la seva filla Angelina.

La Família Trias i Pujol és originària d’Olot, una població d’un bagatge artístic admirable, i molt especialment en el món de les imatges religioses i de  pessebre.  En Lluís Trias va néixer en aquesta ciutat el 27 de setembre de 1907. Quan a l’edat de 17 anys va perdre els pares entrà a estudiar als Salesians de Girona, on va rebre una molt bona formació acadèmica i hi va aprendre música.

Li va tocar fer el servei militar a Menorca, i allí va conèixer una al·lota de nom Maria Ametller i Pons amb qui es va casar i varen tenir tres filles, l´Angelina, la Joana  i la Maria del Tura. Per la seva militància a la UGT va ser detingut l’any 1939 i jutjat en un consell de guerra que el condemnà a cadena perpètua. Finalment va poder sortir en llibertat condicional  amb ordre de desterrament al febrer de 1943.

Es va traslladar a viure a Girona, al carrer Rutlla, 49 on hi va muntar el seu taller de figures de pessebre i on per Nadal, obria la casa per a què tothom pogués visitar el pessebre  que hi feia.

Es va dedicar a fer figures de pessebre i imatges religioses tota la vida. Ja a Menorca en feia, tot i que malauradament , en ser empresonat, varen vendre tots els motllos per a poder sobreviure. En refer la vida a Girona, tornà a fer figures. Sembla ser que tenien molt bona sortida, venent-les a botigues, a la Rambla,  a Can Franquet de Girona, Barcelona i Banyoles. Curiosament, sembla ser que el client de Banyoles era l’amo de l’embarcació “L’Oca” que tenia una botiga. En  veu de la filla Angelina, “les venia a carretons!” Les transportaven amb caixes de fusta a molts clients d’arreu. Al taller fins i tot hi tenien treballadors que ajudaven en el procés de producció. Va pertànyer a l’Associació de Pessebristes de Girona

Seguí fent figures la resta dels seus dies. Va fallir al seu domicili del Carrer Pedret el dia 17 de juny de 1980 a l’edat de 72 anys.

Lluís Trias es va formar en la tradició de l’escola Olotina. Quan parlem del seu treball ho hauríem de fer tractant-lo d’escultor, i posteriorment, de figuraire. Si bé no es conserven  gaires imatges religioses, es coneix que va ser un bon escultor, que realitzava Sants de diversos formats. Es conserven un Manelic i un nen Jesús al bressol, modelats i d’ excel·lents acabats que ens fan veure la seva capacitat artística.

A l’església de Vilobí d’Onyar (Girona), reconstruïda després de la guerra, hi havia una imatge religiosa, actualment perduda.  El seu treball principalment es va centrar a fer figures de pessebre de tres formats 15, 9 i 5 cm. Totes elles fetes a motllo de cara i creu, que ell mateix es feia amb guix. Prèviament modelava l’original per a poder fer-ne un motllo i reproduir-lo. Per infortuni, no es coneix el destí dels motllos i no se’n conserva cap. Les figures les feia  a l’”apretada”, buidant-les força. Inicialment coïen les figures als fogons de carbó de casa, posant-les dins d’una llauna gran. Posteriorment varen encarregar un forn al ferrer de Salt.

Les figures són  de caire popular, tenen uns acabats molt fins  tot i la seva  senzillesa. Se’n denota una qualitat i bellesa per sobre de l’habitual en el sector. Principalment feia figures hebrees, però també en feu vestides a la catalana, casetes i parament pel pessebre, sempre de terracota.  No tenia el costum de signar les figures.

La paleta de colors és molt dolça, de tons suaus i pastel. Els pigments els comprava a granel a “Can Rutllan” de Girona i posteriorment hi afegien trossos de cola que fonien. En no aplicar un segellador, el fang absorbia la pintura i generava un efecte mat molt especial i únic.

La continuïtat de la tradició en fer figures de pessebre, va raure en la seva filla Angelina que era una noia molt treballadora. Compartia l’escola amb feina de minyona d’una casa. L’Angelina recorda amb nostàlgia i certa recança les hores i hores que es passava treballant. Primer a les cinc del matí fregant de genolls, i després les llargues jornades fent figures ajudant al pare. També va treballar en un bar i fent de perruquera. Es va casar i va tenir quatre fills.  Als anys 80 va reprendre la feina del pare, amb els motllos que varen heretar les germanes.

L’obra de l’ Angelina és bàsicament la continuïtat del treball del seu pare. No va modelar mai, es limità a reproduir els motllos heretats. Les figures no tenen la mateixa qualitat en els acabats bàsicament per dues raons: Primerament, El desgast dels motllos per l’ús de tant anys.   I seguidament pel canvi en la policromia, que també és ben diferent, perdent els colors mats originals.  En el seu treball es coneix perfectament l’obra inicial. En ocasions signava l’obra amb les inicials “AT”.

Antoni Dorda