Manel Joseph – (Dos+Un) – “Per què?”

Càpsula número 61

Parlar de Manel Joseph és parlar de festa, de ball, de salsa, de folk, de rock and roll, de Zeleste i d’un munt de coses més, però de tot, tot, tot, el que ha fet Manel Joseph al llarg de la seva vida als escenaris, potser el que més ens perdura a la memòria és l’Orquestra Plateria.

“Jo a l’Orquestra Plateria vaig trobar –sóc un tasta olletes, m’agraden moltes classes de música diferents diria que totes, alguna potser no–, m’agraden tots els gèneres, i amb la Plateria doncs he tingut l’oportunitat de desenvolupar tots els gèneres que m’ha semblat, perquè dintre del ball hi cap molta cosa. Per això he seguit aquí, clavat.”

Clavat en l’orquestra Plateria, els inicis de Manel Joseph són però, molt diferents. Abans de centrar-se en els ritmes afro-cubans i la música ballable, Manel Joseph viu de ple el moviment folk, dins i fora del Grup de Folk de Barcelona, també se’n va Formentera a treballar amb el Pau Riba, o fa música amb el Sisa, i un molt llarg etcètera. Com diu ell, tastant totes les olletes que se li presenten. Som a l’any 1967 i podem dir que la història personal de Manel Joseph amb la música comença amb els germans Clua, Ia i Jordi, amb qui es veu abocat en una acumulació de complicitats i coincidències.

“Amb el germà gran, el Jordi, un baixista que ha estat molts anys amb el Serrat, amb New Jazz Trio i amb Barcelona Traction, estàvem al Cercle Catòlic de Gràcia on fèiem teatre, estàvem en un grup de formació dramàtica i ens vam conèixer allà i ens va unir la nostra afició per la música. Després vaig conèixer el seu germà petit que tocava una mica la guitarra, i vam començar a fer cançonetes, a fer versions, inclús del Serrat i vam començar a compondre alguns temes propis. Aleshores en el Cercle feien sortides i en una ens van dir, vosaltres canteu? Vam cantar una mica i ens van posar en el programa d’un concert de cançó catalana que van fer al local de Gràcia, on hi havia molta gent com la Maria del Mar Bonet, l’Enric Barbat, el Lluís Llach, i nosaltres estàvem allà com de torna. Aquell mateix dia ens va anar molt bé i el presentador de l’espectacle era el còmic Santi Sans, que ens va portar immediatament a la ràdio, ens va presentar al Salvador Escamilla. I aquí va començar, al cap de pocs mesos gravàvem un disc de 4 cançons”

Un disc del qual escollim avui la cançó Per què?. El nom que trien per a la formació, pel trio, és el de Dos+Un i la cançó, enregistrada l’any 1968 a través del segell discogràfic DDC, és la que torna avui al Fes ta festa, la que escoltem ara mateix, Per què?. la lletra és de Manel Joseph i la música del malauradament desaparegut massa jove, Ia Clua. Els dos, amb el germà gran Jordi Clua, formen el grup Dos+Un que és el nostre record d’avui.