La festa i el joc han estat sempre relacionats, igual que en el nostre cas, on anem explorant, en el món dels mots, la relació entre les paraules de festa del tradicionari català i el joc de Scrabble.
Març 2015
Al mes de març, us proposem que ens fixem en les paraules festives: artifici, cremada, josepet, mercats, palmons, processó i quaresma.
El 19 de març celebrem la Festa de Sant Josep, enguany cap al final de la Quaresma. La festa es relaciona sobretot amb la cremada de les Falles de València i els focs d’artifici. Molt coneguda és també la fira agrícola de Sant Josep de Mollerussa. En el registre culinari, tornem a trobar la cremada, en la forma de la crema de Sant Josep. Sant Josep, el centre de la devoció dels carmelitans descalços, anomenats josepets, va ser declarat patriarca per l’Església Catòlica l’any 1860. La festa de Sant Josep precedeix l’arribada de la primavera, que tradicionalment se celebra al Diumenge de Rams.
Al mateix Diumenge de Rams, enguany el 29 de març, que marca alhora l’inici de la Setmana Santa, s’oficia la benedicció de la palma, on es beneeixen els llargs palmons, els rams d’olivera o llorer.
Més enllà de les celebracions litúrgiques, durant el cap de setmana de Rams, s’organitzen els mercats homònims: a Vic, on és seguit de la Processó dels Armats, a Mataró amb el mercat de Sant Ponç, a Tordera amb la Fira de Rams, etc.
En el pla ludolingüístic hem escollit set paraules, esmentades a l’inici de la presentació, que tenen com a nexe el nombre de lletres, entre set i vuit. Al joc de Scrabble, aquestes combinacions, que suposen buidar el faristol, ofereixen l’avantatge d’una important bonificació, de cinquanta punts. Per això és interessant escatir si podem fer-ne algun anagrama, és a dir trobar d’altres paraules amb les mateixes lletres, però en un altre ordre.
Quatre de les paraules de festa: artifici, josepet, palmons i processó no donen cap altra combinació. En canvi, cremada i quaresma en tenen dues més: demacra (sofrir o causar demacració) i demarca (com a verb: assenyalar els límits d’una regió, o substantiu: cap d’un municipi grec), respectivament marquesa i maraques.
Finalment, mercats és el terme més generós, que dóna els anagrames: cremats, castrem, les formes verbals balears: crestam i trescam, i també marcets (nom d’unes herbes) i tràmecs (aixadelles).
