Maria del Carme Girau – Si fa sol

Càpsula número 23

Aquest espai està dedicat a la petita i alhora gran història de la Nova Cançó, originada a partir d’unes converses entre el polític i historiador Josep Benet i el poeta i també polític Lluís Serrahima, autor dels manifest que el 1959 serveix de base perquè en un vagó del tren de Sarrià, a Barcelona, juntament amb Miquel Porter, vagin forjant, entre d’altres objectius, el sorgiment d’Els Setze Jutges. Amb Maria del Carme Girau, els Jutges fan el salt al País Valencià. Maria del Carme Girau és una jova estudiant de Farmàcia, que arriba a Barcelona des de Simat de la Valldigna –a la comarca de La Safor–, per anar a la Universitat i per incorporar-se a Els Setze Jutges a principis del 1964. Maria del Carme Girau, serà la jutgessa número 9, l’única del grup procedent del País Valencià.

“Jo, amb Els Setze Jutges vaig trobar un camí per cantar en valencià. A mi m’agradava la meva llengua i m’agradaven les cançons tradicionals valencianes i, aleshores, els vaig aprofitar. Jo estava a Catalunya estudiant i a Catalunya vaig trobar un grup de gent que cantava en català i que jo, quan parlaven ells, m’entenia i pensava que si parlant ens enteníem, era que parlàvem el mateix, digues-li valencià o català i, aleshores, com a mi m’agradava molt el valencià, vaig aprofitar els camins que ells ja havien obert, per cantar en la llengua que a mi m’agradava. I això va ser tot. Les meves motivacions varen ser aquestes. No hi va haver cap altre intenció. Senzillament vaig trobar un camí i el vaig aprofitar”

Un camí a l’entorn de la cultura i la llengua amb la que ha crescut Maria del Carme Girau, que, com la majoria dels Jutges més joves, combina les classes a la Facultat amb els escenaris i les inquietuds per la música i la cultura de la seva llengua materna. Així contribueix a l’expansió dels límits de la Nova Cançó –i d’Els Setze Jutges en particular–, a l’ampliació territorial d’un grup que, en un principi, havia tingut un àmbit localment més restringit. Avui torna al Fes ta festa una de les cançons del disc primer que grava l’estudiant valenciana Maria del Carme Girau per a la discogràfica Edigsa, l’any 1964. És una cançó seva amb un gran toc d’ingenuïtat que duu per títol Si fa sol, amb la veu fresca dels seus 24 anys. Ès la cançó que ha tornat avui al Fes ta festa.