Marianna – Grup EL PONT D’ARCALÍS

Aquest cop tindrem una cançó d’aquelles que en Jaume Ayats (gran recol·lector de cançons) anomenaria alliçonadores. La funció de la cançó cantada en comunitat tindria un efecte de prevenció per no caure en el mateix problema que s’explica. Aquí una noia que “obre la porta a tothom” es troba embarassada i dona a llum un infant. Neix la criatura un cop nou mesos passats i la Marianna es troba mare. Sembla que del sastre que l’ha deixat prenyada ja no se’n sap res. Les cançons servien per explicar i prevenir casos com aquests.

El Pont d’Arcalís ens presenta aquesta cançó amb aire de balada, cantada per Artur Blasco, recopilador de tantes cançons del nostre Pirineu. Aquests disc ja té alguns anyets ja que es va editar el 1998, però té tota la força i la delicadesa del que ens narra i l’Artur mostra tota la seva força en interpretar-la.

Escolteu La Marianna, amb El Pont d’Arcalís

I una cançó us vull cantar
No fa molt que n’és dictada,
D’una noieta que hi ha
Que a Setcases s’és criada.

Marianna es diu de nom
I “Celles” el nom de casa
A totes hores de la nit
Al jovent hi dona entrada.

Tants i tants n’hi han passat
Que també hi ha estat un sastre,
No sap tallar ni cosir
Ni donar un punt d’embasta.

Li n’hi ha tallat un vestit,
Que a ella no li agrada,
I tant i tant se l’ha mirat
Que a plorar se n’és posada.

La seu mare li ha dit:
-Per què plores Marianna?-
Ai, mare haig de plorar
Que en tinc un neguit que em mata.

Vinguin metges i doctors
Visitin la Marianna,
Quan el metge la n’ha vist
Ja en fa una mitja rialla.

-Prepareu un bon joquer
De gallines i pollalles;
Els nou mesos són passats
Marianna n’és curada.

I una cançó us he cantat
No fa molr que s’és dictada,
D’una noieta que hi ha
Que a Setcases, s’hi és criada.

Recollida d’Esteve Burset “El Menut” d’Espinavell (al Ripollès)