Marina Rossell – “No et fiis de la calma”
Càpsula número 81
Marina Rossell debuta com a cantautora, en els darrers anys del règim franquista, l’any 1974, i ho fa compartint escenari amb Maria del Mar Bonet, Ovidi Montllor i Lluís Llach, inspirada també en els seus amics Georges Moustaki i Paco Ibáñez. Marina Rossell troba la font primera del seu repertori en la música tradicional catalana, en el cançoner revolucionari del món mundial i en la poesia. Posa música a poetes tan clàssics com contemporanis: des de Jacint Verdaguer. Àngel Guimerà, Salvador Espriu o Manuel Vázquez Montalbán, i a destacar les dones: Maria Mercè Marçal, Teresa d’Arenys, Maria Aurèlia Capmany, Montserrat Roig o Marta Pessarrodona, per citar-ne unes quantes. Un repertori que Marina Rossell complementa amb les seves composicions originals. D’altra banda, en el context global de la música popular, hi entren també les cançons de resistència, a les quals Marina Rossell dedica una bona part del seu treball posterior.
“Les cançons de resistència són les que neixen destinades a durar tres anys, que és el que durava una guerra i, en canvi, han perdurat 70 i 75 anys, i que neixen del poble, de la gent, que algunes tenen autor, altres no, que es barregen amb altres cançons, que surten de manera popular, posar-nos a treballar amb la idea d’anar a buscar allò inesperat i que l’orella no s’esperi. I respectant, naturalment –d’això me n’encarrego sempre jo–, de no desvirtuar ni una engruna la melodia. No suporto les versions on no reconeixes la melodia”.
Com fem sempre en aquestes càpsules de cançó, anem als orígens. Marina Rossell, després d’haver recorregut escenaris diversos i d’haver participat, per exemple, en les Sis Hores de Cançó a Canet, després d’haver-hi actuat un parell d’anys, el 1975 i 76, edita el seu disc primer amb el títol genèric de Si volíeu escoltar –que és el nom del poema de Salvador Espriu–. D’aquest disc hem triat la cançó que torna avui al Fes ta festa. És una tradicional marinera adaptada per Joan Ollé i per Marina Rossell, que també hi posa naturalment la veu i la guitarra. Un valset ben clàssic que sentim sovint en qualsevol cantada d’havaneres: No et fiïs de la calma, que enregistra Marina Rossell l’any 1977. Per això és la cançó del seu repertori primerenc, que torna avui al Fes ta festa.
