Mataró festeja les Santes
Les patrones de Mataró, santa Juliana i santa Semproniana –conegudes com les ‘Santes’– són un exemple de com les restes sacres han esdevingut símbol d’identitat col·lectiva i centre de la festa.
La tradició ha mantingut que eren dues cristianes, deixebles de sant Cugat. D esprés del martiri del seu mestre, el van sepultar al lloc anomenat Octavianum que, suposadament, era una fortificació d’època romana, precedent del monestir de Sant Cugat del Vallès.
Les primeres referències de les relíquies són l’anotació a actes de consagració d’altars de finals del segle XI associades al monestir de Sant Cugat. L’existència de les dues santes, per tant, forma part de la qualsevol al·lusió a cap aspecte biogràfic.
En el fervor pietós d’època barroca, la parròquia i la ciutat de Mataró estaven desitjosos de posseir relíquies de cert renom. L’any 1686, el jesuïta Tomàs Muniesa va lliurar-los les restes sagrades de sant Desideri, suposat màrtir, provinent de Roma. Els mataronins, però, tenien ben present l’afirmació que Joan Gaspar Roig i Jalpí havia pronunciat sobre el fet que santa Juliana i santa Semproniana havien nascut a la ciutat. El prestigi que, aleshores, tenia l’escriptor no permetia posar en dubte les seves paraules ni que no tinguessin cap fonament.
Ben aviat, des de Mataró es va iniciar la veneració de les dues santes i es va fer petició formal de les seves restes al monestir de Sant Cugat del Vallès. La ciutat no les aconseguiria, però, fins al 1772 quan hi van ser traslladades amb gran cerimonial i considerades patrones de Mataró. L’any següent ja se celebrava la primera processó amb presència de les relíquies.
La celebració anual de les Santes el 27 de juliol compta amb gran cerimonial. A les 10 del matí comença l’ofici amb la interpretació musical de l’anomenada Missa de les Santes que el 1857 va compondre el mataroní Manuel Blanch i Puig. Acabada la celebració eucarística es canten els goigs i, seguidament, repiquen les campanes. Les relíquies de les Santes, sobre un baiard, surten de la basílica de Santa Maria per una porta lateral i són traslladades a la plaça on reben la reverència dels feligresos i l’Àliga dansa el seu ball majestuós en homenatge a les patrones de la ciutat. Seguidament, les relíquies entren al temple pel portal major.
Aquest ritual és l’epicentre d’una festa major d’alta volada i que escenifica la comunió estreta entre Mataró i les Santes, suposadament filles de la ciutat.
