Mercè Madolell – “No te’n vagis pas”
Càpsula número 45
Mercè Madolell és probablement el símbol d’una injustícia en el món de la Nova Cançó. Una cantautora de la qual se’n parla massa poc, que a meitat dels anys 60 viu i treballa de forma paral·lela a Els Setze Jutges, amb els que viatja i actua en diversos concerts i festivals. Mercè Madolell és pianista de formació, però s’acompanya amb la guitarra quan puja als escenaris dels quals coneix els de països diversos, d’on destaca el seu èxit a la televisió suïssa.
“Jo tinc molt bons records i a més, un repertori de cançons que em va traduir Josep Maria Espinàs, com cançons de Brel que va ser el primer disc, després de Jean Ferrat, “Eren trenta innocents” que va estar un mes al primer lloc d’èxits en català- Al Price de Barcelona vam fer un concert que va trigar tres dies a poder-se fer, perquè era per a Comissions Obreres i hi havia el grisos… en fi”.
Els grisos i la Nova Cançó són dos companys de viatge inseparables. En el festival en benefici d’unes Comissions Obreres incipients i totalment clandestines sota la dictadura franquista, en aquell any 1968, hi participen, a més de Mercè Madolell, Raimon, Guillem d’Efak, Maria Amèlia Pedrerol, Francesc Pi de la Serra i Rafael Subirachs. D’altra banda, Mercè Madolell és assídua de la Cova de Drac on és contractada per actuar-hi una setmana i ha d’allargar la seva estada fins a tres mesos. Emmirallada també, com molts dels Jutges, en la chanson francesa i fervent admiradora de Jacques Brel, abans de presentar les seves cançons pròpies, Mercè Madolell enregistra un disc primer l’any 1966, que publica el segell Concèntric, amb quatre cançons del cantautor belga, traduïdes i adaptades per Josep Maria Espinàs.
“Brel, per a mi tenia un llenguatge, però aquí influeix molt Josep Maria Espinàs, perquè les traduccions són impecables. Són unes traduccions que arriben al cor, que arriben a l’ànima. Les orquestracions les feia el Francesc Burrull, un pianista fabulós, un músic dels que n’hi ha pocs”
Aquest equip magnífic de Mercè Madolell amb Josep Maria Espinàs i Francesc Burrull, fa que avui torni al Fes ta festa, la cançó més popular de Jacques Brel, Ne me quitte pas, traduïda com No te’n vagis pas, amb l’arranjament i direcció musical, com diem, de Francesc Burrull i la veu de Mercè Madolell.