Mercè Ventosa i Roca (de Marca)

Mercè Ventosa i Roca (de Marca)

Mercè Ventosa i Roca (de Marca)

Una vegada hi havia un gegant cec que vivia en un castell molt gran i mot guapo, i no hi havia volgut deixar entrar a ningú.

Aquest gegant tenia molts pastors que li guardaven el bestiar, i entre ells n’hi havia un de xic, que era molt guit, molt guit, i un dia va voler entrar al castell.

D’entrar no costava gaire, però el que costava era sortir-ne; perquè el gegant a la nit feia entrar tot el seu bestiar sense comptar quants n’hi havia, i al ser al sant-demà matí s’eixancarrava davant d’una portella petita del castell, i feia passar tot el bestiar per entre mig de les cames, i amb la mà els tocava i anava comptant, i els cinc últims se’ls quedava per menjar aquell dia. Quan anaven passant anava dient: “Passa, tu que portes llana; passa, tu que llana portes.” I si algú que no fos bestiar volia passar, llavors deixava quatre bens i es menjava la persona. I veus-aquí, que el pastoret va tafanejar tot el castell, i després els maldecaps eren per sortir-ne. Com t’ho faràs? Com t´ho deixaràs de fer? Rumia que rumiaràs, va anar al corral i, amb una ganivet que portava va espatllar un corder i es va posar la pel, i així, al ser al sant-demà matí, va caminar a rossegons, i el gegant se va creure que era un corder i va poder passar sense que el gegant se’l mengés.

El Pastoret és un text publicat per la folklorista i pintora Mercè Ventosa i Roca (de Marca) al Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya l’any 1910. Alumna de Rossend Serra i Pagès a l’Escola d’Institutrius i altres Carreres per a la Dona, va destacar com a recol·lectora i transmissora de materials, els quals es conserven dipositats al fons del seu mestre a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona.

Pel que fa a l’autora, malauradament, són escasses les dades biogràfiques de que es disposen. Filla de fabricants tèxtils, es va casar amb el metge Isidre Marca Ripoll compaginant, de forma professional, tasques de comptabilitat a l’empresa familiar, la creació artística i la recerca folklòrica tot investigant la influència de la mitologia grega en la rondallística catalana.

Conferenciant en el I Congrés Excursionista de Catalunya, publicà articles a l’Arxiu de Tradicions Populars; a Catalana: revista setmanal així, com també, col·laborà en l’edició del llibre: Alguns escrits del professor Rossend Serra i Pagès, com a deixeble.