Miquel Porter – “La cançó de la taverna”
Càpsula número 3
Esperonat per l’historiador i polític Josep Benet, l’escriptor i poeta Lluis Serrahima publica l’any 1959 el seu manifest Ens calen cançons d’ara, a la revista Germinàbit i immediatament es posa a treballar amb el seu amic Miquel Porter buscant escletxes en el règim dictatorial franquista, que obrin camins per a la cançó catalana, per cert, molt emmirallats en la Chanson francesa. Miquel Porter, que en el futur serà historiador, catedràtic i primer doctorat en cinematografia de l’estat, en aquells moments és un estudiant de filosofia, lluitador inquiet des de la clandestinitat, que també creu en la necessitat de buscar espais nous per a la cançó cantada en català.
En aquest sentit col·labora amb Serrahima en les sessions del Teatre Viu i comencen a parlar de Nova Cançó encara que està lluny encara la denominació d’Els Setze Jutges. Dos anys després del manifest de Serrahima, el 19 de desembre del 1961, es fa realitat la presentació del primer recital, camuflat sota el títol Sesión extraordinaria dedicada a la poesia de la Nova Cançó. Aquell primer concert es presenta al CICF, el Centre d’Influència Catòlica Femenina de Barcelona, amb els 4 primers components, els que més endavant decidiran agrupar-se sota el nom d’Els Setze Jutges: Miquel Porter, Josep Maria Espinàs, Lluís Serrahima, que també hi canta una cançó, i Remei Margarit que decideix no pujar a l’escenari pel seu embaràs avançat. Miquel Porter hi presenta les seves primeres cançons, tot rebutjant l’etiqueta de músics de la burgesia.
“El triomf d’Els Setze Jutges va ser precisament en les classes populars i no pas a les elits. La presentació es va fer al CICF, que sí era un lloc on s’expressava una determinada burgesia progressista d’origen catòlic, per entendre’ns, però la realitat és que la ‘Cançó de la taverna’, és una cançó de barri, ‘L’obrer’ és la història d’un obrer, ‘Xavaleta del meu barri’ és una altra història d’obrers. En fi, què vols que et digui, això de dir era que una cançó burgesa… Home, si ho compares amb coses que comencen a passar en una certa posterioritat, quan apareix un tipus de cançó netament de protesta ideològico-política molt més marcada –això és cert–, però és que aquesta no s’hauria fet sense l’anterior, no s’hauria fet sense la nostra”
La Cançó de la taverna forma part del primer disc que va enregistrar Miquel Porter l’any 1962, per la recent estrenada companyia discogràfica Edigsa. És la cançó que torna al Fes ta Festa de Miquel Porter, el nostre personatge d’avui.
