Missa sí, missa no
La nova batllessa Ada Colau ja va anunciar en el seu moment que no assistiria a l’ofici catòlic que cada any es celebra a la basílica de la Mercè. Tot i que pel tarannà del nou govern municipal no hauria de ser cap sorpresa, al contrari trobo que la decisió entra en coherència absoluta amb el seu ideari. No van trigar a aixecar-se les veus dels qui pensen que són els garants d’una tradició secular per expressar el seu desacord.
És probable que, quan per defecte tothom era catòlic per força major, només pel fet de néixer, anar a un ofici de festa major ni es qüestionés, ja que formava part d’aquesta falsa normalitat que va viure la nostra societat en temps de dictadura i que va deixar una cua llarga que encara es mou. Però, per sort, els temps han canviat i l’assistència i participació o no en un acte litúrgic, sigui de la confessió que sigui, s’entén com una opció que entra dins del terreny més estrictament personal.
Algú s’ha parat a pensar què pensa un creient, insisteixo de la confessió que sigui, quan el seu culte es veu convertit en un acte social o protocol·lari? No crec que un home o dona de fe vegi amb gaires bons ulls que el seu espai de recolliment i pregària es vegi envaït per qui no comparteix la seva fe i està allà per fer un paripé, per respectuós o tradicional que aquest pugui ser.
Però he de dir que em molesta o m’incomoda, que s’argumenti una pretesa obligatorietat d’assistir com alcaldessa a aquest ofici amb un simple “és tradició” i punt. Em recorda a certs tics totalitaris com per exemple “és anticonstitucional” o el terrible “per que s’ha fet tota la vida”. Oi més quan en nom de la tradició es fan barbaritats, només cal que doneu una ullada a la festa del Toro de la Vega a Tordesillas i veureu el que es pot arribar a fer en nom de la tradició. Evocar la tradició sense cap més argument és al meu entendre fer caure la festa i la tradició en l’immobilisme i empobrir-la si no demostra un desconeixement sobre el tema.
També em molesta, i potser més encara, l’actitud contrària, aquella que pel fet que alguna cosa tingui continguts tradicionals o amb arrels religioses ja fa com una certa basarda o es qüestiona per sistema. Mola més ser pijoprogre i celebrar de manera desnaturalitzada i descontextualitzada que mantenir un cordó umbilical amb la tradició, tot molt modernet i global, tot i la pèrdua de referents culturals que això suposa.
Tornant al tema missaire cal aclarir que la festa grossa barcelonina està descrita i protocol·laritzada. El seu funcionament va ser publicat a la Gaseta Municipal en el seu moment i va fer-se una atractiva publicació del text que duu per nom Protocol Festiu de la Ciutat de Barcelona. En cap moment el text explicita que l’alcalde de la Ciutat ha d’assistir a la missa solemne tot i que especifica que el que coneixem com Matí de Festa Major s’articula a partir de la celebració de la missa concelebrada a la Mercè i la recepció a l’Ajuntament.
Penso que el fet de la no assistència d’Ada Colau a la missa de festa major hauria de ser interpretat com una oportunitat per a tots els agents que participen de la festa. El seu gest, agradi o no, torna a demostrar que la festa és mutant, canviant i ens brinda una oportunitat excel·lent per debatre i revisar alguns aspectes del model festiu de la Ciutat.
